Andorra
This article was added by the user Anna. TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

El Govern aprova un pressupost amb 26,6 milions de dèficit, “encara molt impactat per la Covid”

Jover presentant el pressupost 2022
Jover presentant el pressupost 2022. Foto: SFG

El Govern ha aprovat, en una sessió extraordinària aquest dijous, el projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2022. Es tracta d’un pressupost “encara molt impactat per la Covid-19”, segons ha destacat el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, que preveu un dèficit de 26,6 milions d’euros.

Alhora, és un pressupost que recupera certa normalitat, preveient la posada en marxa d’alguns projectes estratègics previstos en el pla d’acció del Govern Horitzó 23 i la recuperació de l’economia, que es calcula que experimentarà un creixement del 7% del PIB durant el 2022.

Així, es preveuen uns ingressos de 465 milions d’euros. Les partides més destacades són la d’imposició directa, per la que es calcula que s’ingressaran 95 milions (el que és un creixement del 42% respecte al pressupost actual), i la d’imposició indirecta, que suposarà una recaptació de 306 milions (un +8% respecte a la previsió d’aquest 2021). Jover ha defensat que són unes dades ajustades, veient que la previsió de liquidació per impostos directes s’eleva als 101 milions d’euros.

Pel que fa a la despesa, aquesta també es preveu que augmenti un 6% i siguin de 491,6 milions d’euros. S’inclouen en aquest augment les actualitzacions del salari mínim interprofessional i la repercussió de l’IPC en salaris, béns i serveis.

Despesa per ministeris

Per ministeris, el titular de Finances ha destacat els augments de les partides associades a Afers Socials, Joventut i Igualtat, i de Salut, del 8% i del 10% respectivament. Així, la partida d’Afers Socials arriba als 33,5 milions i la de Salut als 90 milions, per, en cas de rebrots de la pandèmia de Covid-19, continuar donant “l’assistència adequada”.

Un altre ministeri destacat per Jover ha estat el de Presidència, Economia i Empresa, que preveu partides per mantenir la rebaixa de les tarifes del transport públic, pel llançament de la ruta aèria entre l’aeroport d’Andorra-la Seu i Madrid, pel projecte de zona franca i per a la concessió de l’heliport nacional.

També ha assenyalat el cas del Ministeri de Territori i Habitatge, que recupera aquelles “inversions no urgents però necessàries” de manteniment de les infraestructures i també en preveu de noves, com podria ser l’edifici multifuncional.

Finalment, també destaca la partida per al Ministeri d’Administració Pública, que preveu continuar amb la transformació digital i la simplificació dels tràmits, segons ha apuntat Jover.

Reserva financera internacional i emissions de deute

També contribueixen a l’augment dels costos les despeses de capital, que pugen fins als 16 milions (+12%). Jover ha justificat aquest augment per l’increment del deute i de les emissions de deute públic, per les quals es paguen comissions. En aquest punt, ha anunciat que es preveuen dues emissions per un valor total de 600 milions per refinançar aquelles que vencen aquest 2022.

Així mateix, el pressupost preveu la creació d’una reserva financera de 100 milions, seguint les recomanacions del FMI. Per a aquesta s’està negociant amb els bancs centrals d’Espanya i de França.

Amb tot, Jover ha explicat que aquest 2022 es tornarà a complir amb alguns dels preceptes de la Llei de finances públiques, com és el del màxim de despesa permesa, de l’1% del PIB, en canvi en nivell d’endeutament es mantindrà per sobre del 40% del PIB, en part degut a la creació de la reserva financera. Aquest precepte es preveu tornar-lo a complir durant l’exercici 2025, just dins el termini previst pel pla financer establert per recuperar l’equilibri.

D’altra banda, el ministre de Finances i Portaveu ha explicat que per primera s’ha elaborat el pressupost seguint la normativa COFOG, la classificació de les funcions de les administracions públiques desenvolupada per l’Organització de les Nacions Unides. També per primera vegada totes les partides s’associen a un Objectiu de Desenvolupament Sostenible.