Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Els experts socials animen a l’acolliment familiar

Un detall del cartell de la campanya per difondre l’acolliment familiar.
Un detall del cartell de la campanya per difondre l’acolliment familiar. | Govern d\'Andorra

«No hi ha cap família que se n’hagi penedit». Amb aquest argument de pes defensen la treballadora social del Servei Especialitzat d’Acolliments Familiars (SEAF), Raquel Llorens, i el psicòleg Roger Naudí, l’acolliment familiar. D’aquesta manera, van destacar que per als menors acollits els beneficis davant la possibilitat d’estar en una institució són incomparables. «Es crea un vincle de confiança, creix la seva autoestima i es dona, en general, un canvi en el seu desenvolupament emocional» i també suposa un guany per a la família acollidora, ja que és «gratificant» l’experiència i a més hi ha «un impacte en els valors familiars», van assegurar. A dia d’avui, amb dades actualitzades a 25 de novembre, tenim que hi ha 28 infants en acolliment, sis dels quals en família aliena i 22 en família extensa, és a dir, són persones que pertanyen a l’entorn més proper a l’infant (avis, oncles, etc).

El mes de juliol el SEAF va posar en marxa una campanya per donar a conèixer aquest recurs i ha generat l’interès de quatre famílies. D’aquesta manera, una està en valoració, una altra en procés d’entrevistes informatives i altres dues que s’han interessat pel servei estan pendents d’iniciar les sessions informatives. Els dos experts desitgen que més persones s’animin a integrar la borsa de famílies d’acollida, ja que van recordar que en calen «més» perquè no tots els oferiments d’aquestes persones «casen» amb els perfils d’infants i, d’aquesta manera, «com més famílies, millor» per donar resposta als menors que ara com ara serien susceptibles de ser acollits.

Tal com es va esmentar, a hores d’ara hi ha sis infants i adolescents acollits en famílies alienes, tres dels quals a temps ple i altres tres en una família col·laboradora, és a dir, aquelles que disposen de temps per poder fer l’acolliment en moments puntuals i que sovint ja han tingut l’infant en acolliment. Altres 22 infants i adolescents es troben actualment amb la seva família extensa, també en acolliment. Cal afegir, a més a més, que durant aquest any el servei ha atès 31 menors.

Des del servei van incidir en el fet que «l’acolliment familiar és un recurs de protecció a la infància que consisteix a oferir una família als menors que per diverses circumstàncies i durant un temps determinat no poden viure amb la seva». Posen en relleu que qualsevol persona major de 25 anys, encara que visqui sola, pot acollir un menor. El que es demana és «disponibilitat», una certa flexibilitat horària, estabilitat emocional, social i econòmica i la capacitat d’acceptar que el menor que s’acollirà té una història al darrere, unes vivències que cal acceptar i també que aquest infant té una família amb la qual ha de tenir contacte.

Malgrat que els experts van reconèixer que evidentment no cal «idealitzar» aquest acolliment, ja que «implica un esforç, i resiliència», en definitiva, «no és una tasca fàcil», van subratllar que recompensa perquè «t’omple». En aquest sentit, van incidir que el que poden donar aquestes famílies no ho pot donar un educador d’un centre d’atenció als menors per molt que aquest tingui molta dedicació i cura de l’infant i faci la seva feina de manera excel·lent. I és que «l’afecte» que pot donar un entorn familiar «no és el mateix» que donaria un educador, van remarcar. I on més dificultats tenen, segons van admetre, és en l’acolliment d’adolescents i preadolescents, ja que les persones prefereixen tenir cura d’un infant més petit. Malgrat totes les dificultats van recordar que des del servei es dona suport a aquestes famílies i van fer una crida a què la gent s’animi. Per reforçar la campanya, i el missatge d’aquesta, durant el passat mes de novembre es va començar la difusió per xarxes de càpsules explicatives sobre aquest recurs, segons va informar l’ANA.