Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Entrevista: La nostra parròquia és la que té més patrimoni cultural i artesania

L’actual cònsol major de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral i Obiols, va néixer el 19 d’agost del 1976. És Tècnic Superior en Energies i va cursar els estudis a França. Va començar la seva trajectòria política a les eleccions comunals del 2003 quan va anar de número nou a la llista que encapçalava Josep Pintat i va ser designat conseller d’esports. El 2015 decideix fer el salt a la política nacional fins al 2019, any en què accepta la designació del seu partit, Unió Laurediana, per liderar la llista a les eleccions comunals del desembre per recuperar el consolat, cosa que aconsegueix fent tàndem amb Mireia Codina.

–La pandèmia de la Covid-19 és el tema d’actualitat que ens afecta a tots sense excepció. Tenint en compte el context que ens envolta, què s’ha pogut dur a terme del programa electoral i què no?

–Malgrat la pandèmia hem pogut acomplir aproximadament entre el 70 i el 80% del nostre programa electoral fins al dia d’avui. Començant per la transparència que era un dels pilars fonamentals del programa de Terceravia, la qual cosa s’ha fet evident amb les nostres accions. Des de reunions de poble generals com Aixirivall o sectorials com l’Avinguda Fontaneda o Francesc Cairat. Amb relació a la web i les xarxes socials, s’ha publicat el pressupost i la seva execució, per tant, la ciutadania pot comprovar-ho en qualsevol moment. A més a més, s’han firmat al voltant de 90 convenis i acords amb Govern i particulars, la qual cosa mostra clarament la capacitat de diàleg d’aquesta corporació. Un altre esforç important també ha sigut l’impuls d’activitats culturals i de lleure.

–Vostè va declarar al principi de la legislatura que una de les prioritats més cabdals era la reducció del deute. En quines xifres s’estaria movent el comú i com es preveu una solució per a la reducció de l’endeutament?

–S’està aconseguint. A l’àmbit de la gestió econòmica, ens estem estrenyent el cinturó notablement i és el moment de fer calaix mitjançant la priorització de les inversions necessàries. A tot polític li agrada fer grans obres i actes rellevants i que la gent ho recordi, el nostre comú no és el que està duent a terme, ans al contrari, hem deixat de fer moltes coses que ens agradaria. De fet, hem arribat a una situació de superàvit d’1,6 milions d’euros amb relació al tancament de l’any passat, cosa que ha comportat una important reducció del deute del comú. Quan vam entrar el 2020, ens vam trobar que la situació dels comptes es trobava a un nivell d’endeutament del 160% sobre el 200%, que és el màxim permès per la llei. El dia d’avui ens trobem entre el 110% i el 120%, per tant, és una bona reducció del deute a còpia de fer esforços i gestions sense deixar de banda la ciutadania.

–En quin punt es troba el pla de xoc de neteja amb recursos i maquinària pròpia que va esmentar al principi de la legislatura?

–El vam implementar durant el primer mes de govern i ara estem intentant mantenir aquesta velocitat de creuer a l’àmbit de la higiene parroquial. A títol d’exemple, durant els mesos de juny, juliol i agost estem utilitzant vora 30.000 litres d’aigua diaris per dur a terme la neteja dels carrers. Crec que la parròquia està acceptablement neta tot i que és millorable.

–El projecte de la residència universitària. Com està avançant?

–Sant Julià no té neu ni comerç i és una parròquia que té la necessitat de créixer econòmicament. L’únic lloc d’on veiem que es pot incrementar l’activitat econòmica de manera important és al voltant de les universitats, la recerca i el desenvolupament. Avui en dia, gràcies a l’Administració i les entitats privades, tenim tres universitats, una pública i dues privades. Aquestes últimes van arribar al final del primer any de mandat i estan contribuint amb el comú per fer créixer la parròquia al voltant de l’àmbit de «No puc entendre aquesta manca de solidaritat de les persones que donen suport al moviment antivacuna» recerca i innovació. El comú ha demanat a una empresa externa la realització d’un plec de bases per poder sol·licitar públicament un estudi de viabilitat econòmica per dur a terme una residència i fer un estudi de mercat per establir quin és el potencial de Sant Julià per tirar endavant aquest projecte. Cap a finals de l’any vinent traurem a concurs públic el plec i durant el primer semestre tindrem el resultat de la viabilitat econòmica, si és així, es buscarà una inversió privada per tal que la parròquia gaudeixi d’aquest servei sense cap cost per l’Administració.

–Quina és la situació actual a Naturland?

–Naturland no ha parat mai, ans al contrari, durant la pandèmia es va endreçar el projecte. Es va decidir treure la major part dels animals i, actualment, queda la petita granja escola amb els porcs vietnamites, conills, etc. La poca activitat que queda amb la fauna està enfocada totalment als infants. A més a més, s’ha dut a terme la projecció de noves activitats que arribaran durant aquesta temporada d’hivern i estiu pròxim. Hem hagut de fer inversions necessàries com la màquina trepitjaneu i s’ha previst la reestructuració financera per tal de fer-lo viable. Durant l’any en curs, la societat no perd diners pel que es refereix a l’activitat diària, des que s’obren les persianes fins que es tanquen. El que genera el dèficit és el retorn del deute i les amortitzacions.

–Pel que fa a les obres davant el Punt de Trobada a causa de l’esllavissada, com estan evolucionant?

–No m’allargaré sobre aquest tema, ja que crec que és un afer que està judicialitzat i no em correspon entrar en detalls ni tinc la competència per fer-ho.

–Quina opinió li mereix el nou Punt de Trobada, Epizen?

–El Punt de Trobada donava feina aproximadament a 300 persones i tenia repercussió econòmica en el sentit que pagava els impostos a la parròquia. Per aquest simple fet valoro molt positivament l’existència del centre comercial. A més a més, ja hem tingut una reunió amb Epizen amb la voluntat mútua de trobar sinergies per tal de revitalitzar i dinamitzar el màxim possible Laurèdia. Si cal sol·licitar més parades de bus o transport públic per a aquella zona, el comú ho facilitarà tot i que és competència del Govern.

–Quin és el seu punt de vista envers el tema de l’habitatge a la parròquia?

–La manca d’habitatge és una problemàtica nacional. Per la nostra banda, gràcies a la llei òmnibus de mesures urgents, hi ha hagut antics hotels que estaven fora de normativa que s’han pogut rehabilitar com a habitatges. Més enllà d’aquest fet, la parròquia no disposa de més terrenys comunals per a la construcció d’habitatges socials.

–Amb relació als pàrquings de la parròquia, s’ha substituït alguna àrea on s’aparcava sense delimitació per zones blaves. Creu que es tracta d’un canvi qualitatiu?

–Hi ha dues vessants en aquest aspecte. D’una banda, trobem l’exemple de la carretera de la Rabassa, en què s’ha endreçat la zona i els veïns poden aparcar de manera segura, ja que moltes vegades trobàvem vehicles aparcats a ambdós costats de la carretera, una situació que resultava ser bastant perillosa tant pels vianants com pels conductors. Ara, s’aparquen tots a la mateixa vora i es controla que no hi hagi cotxes abandonats durant mesos, tal com vam comprovar amb anterioritat. La part negativa és que els habitants de la zona que podien aparcar si trobaven lloc, ara han de pagar. Són les dues cares de la moneda. Pel que fa a la Pleta del Jaile, es tractava d’un carrer privat en què els cotxes solien aparcar de qualsevol manera i va passar a ser públic.

–La població de Sant Julià va ser rebutjada a incloure’s a la llista de ciutats creatives de la Unesco. Per què creu que hauria de tenir aquesta titulació?

–Hi ha dos elements principals que ens porten aquí. Primer de tot, tenim una gran oferta cultural i artística. M’atreviria a dir que som la parròquia que més patrimoni tenim al voltant de la cultura i l’artesania. Partint d’aquesta base vam considerar oportú que calia fer un recull de tot el que tenim, la qual cosa em va sorprendre de manera satisfactòria. Jo mateix vaig descobrir elements de la cultura laurediana que no coneixia. També vam creure que calia dur a terme un reconeixement als artistes de la parròquia. Es va crear un projecte cultural al voltant de l’artesania i el patrimoni de la cultura popular i es va entregar a la Unesco, però la candidatura no va ser admesa. De totes maneres, encara no hem rebut la resposta sobre el motiu pel qual ens van descartar.

–Al principi de la pandèmia els consellers van decidir abaixar-se el sou per contribuir a l’esforç que suposava lluitar contra el virus als moments de més pressió. El salari continua rebaixat o heu tornat a les xifres prepandèmia?

–A principis d’aquest any vam tornar a rebre el mateix sou que abans de l’inici de la pandèmia de la mateixa manera que tots els altres càrrecs públics.

–El reclam del vial de Sant Julià es va quedar en segon pla després de l’esclat de la Covid-19. S’ha decidit tornar a donar-li prioritat en aquests moments?

–Amb el to d’humor que em caracteritza m’atreviria a dir que el vial ha estat considerat sempre en tercer o quart terme, ni abans ni després de la pandèmia. Fa molts anys que s’inclou en els pressupostos del Govern, però la realitat és que tenim un vial nacional inacabat que genera grans embussos. No cal que ho digui jo, qualsevol persona que baixi d’Andorra un diumenge ho pot experimentar de primera mà. Comporta més temps baixar de Pal a la frontera hispanoandorrana que de la duana a Barcelona.

–Què li sembla el posicionament anticertificat Covid que s’està manifestant notòriament durant les darreres setmanes?

–La meva opinió és que hi ha coses sorprenents. No puc entendre aquesta manca de solidaritat. Si el bé comú passa per vacunar-se, no hi ha retop. A partir d’aquí respecto que hi hagi gent que no vulgui la vacuna i respecto les manifestacions, però personalment no comparteixo l’actitud.

–Què queda per fer?

–M’agradaria deixar encarrilat el projecte de la residència universitària i tirar endavant nous projectes de caràcter social que complementin el centre de Dia, ja que es queda petit per les necessitats existents.

–Josep Majoral repetirà candidatura?

–És una pregunta que em continua sorprenent quan me la solen formular últimament. Estic aquí per fer gestió no per fer política. Ni m’ho he plantejat.