Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Entrevista: «No només m’agrada ensenyar, també dinamitzar la cultura»

Teresina Serra és una apassionada de la cultura en general i de la música en particular. Experimentada pianista, va començar a tocar el piano als 4 anys, quan els seus pares li van regalar al seu germà gran, que finalment va estudiar enginyeria. Ella però es va enamorar del seu so i va fer la carrera de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu, on es va especialitzar en pedagogia de la música. Després de més 10 anys com a responsable de l’Escola de Música del Comú d’Escaldes-Engordany, ara és professora de música a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, i a més, ha investigat sobre la influència de la música en l’aprenentatge dels infants.

–Casa seva era un entorn musical?

–No hi havia antecedents, però els meus pares sempre han estat uns amants de la música i van comprar un piano petit pel meu germà gran perquè creien en la influència positiva de la música. Jo tenia 4 anys i el tocava nit i dia fins que el vaig trencar, i li vaig dir a la meva mare que em volia dedicar a això. Per sort, els meus pares em van donar suport.

–Sempre va tenir clar que es volia dedicar a la docència?

–La música és la meva passió; sempre he estat una amant de la cultura en general i he tingut clar que volia treballar en aquest món, sobretot arran de gestionar l’Escola de Música d’Escaldes-Engordany. Allí vaig descobrir que no només m’agradava ensenyar o dirigir l’escola, sinó també emprendre accions per dinamitzar la cultura del nostre país per aproximar-la molt més a la gent.

–Està fent passos en aquesta direcció?

–Sí, però és molt difícil sortir del teu perfil. A vegades em trobo amb dificultats perquè em vegin més enllà que com a professora. I això que també he fet un màster d’investigació musical amb un treball final sobre l’àmbit de la neurociència i l’aprenentatge que a nivell de país m’ha permès ser la primera en comprovar que els alumnes que estudien més música milloren la capacitat d’atenció i la memòria.

–Què ha aprés després de quasi 20 anys de docència?

–Que la pedagogia musical està viva, que el professor s’ha d’anar adaptant als nous corrents pedagògics i als estudiants, que se’ls ha d’ensenyar de manera personalitzada. Com a pedagoga no haig només de fer un repertori tancat, sinó que per motivar els alumnes hem de conèixer els seus interessos per poder aproximar-los la música a través del que ells escolten.

–Té debilitat per algun compositor a l’hora de tocar?

–Si parlem de l’àmbit clàssic, Debussy. El seu llenguatge sempre m’ha semblat molt transgressor. La seva obra em captiva molt, i m’agrada molt tocar-la per la subtilesa que té a l’hora de treballar els pianos, el tractament que fa del pedal, tot això m’enamora. A nivell compositiu també admiro molt a Rajmáninov i a Txaikovski.