Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

L’oposició critica uns comptes fora de llei i lluny de les necessitats del país

Escrit per: 

M. S. / Fotos: PS / Demòcrates

El projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2022 continua el seu tràmit parlamentari després que avui els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern hagin rebutjat les dues esmenes a la totalitat presentades pels grups socialdemòcrata i de Terceravia, que consideren els comptes no únicament allunyats de les necessitats dels ciutadans i amb una previsió d’ingressos impossible de complir, sinó també fora de la llei en no complir amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques.

Així, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que ha destacat que en un context com l’actual el pressupost no només hauria de reflectir les prioritats, sinó també les necessitats, i ha lamentat que des del Govern “s’ignori la crida de la ciutadania”, ha justificat el rebuig dels comptes en el fet que “no estan a l’alçada del que el moment requereix ni del que els ciutadans es mereixen” ja que no contenen l’impuls polític necessari “ni per reactivar l’economia ni per evitar que cap andorrà es quedi enrere”.

En aquesta línia, López ha lamentat que el projecte de pressupost no doni resposta a qüestions que per als socialdemòcrates són fonamentals, com ara la problemàtica de l’accés a l’habitatge, les pensions baixes, les dificultats de moltes famílies per arribar a final de mes, així com que “hi hagi ben poca cosa” per donar suport als emprenedors i autònoms i que la dotació prevista per a cultura i esports “sigui molt baixa”.

El conseller general socialdemòcrata, que ha reclamat també més inversió en salut mental, s'ha mostrat també molt crític amb la previsió d’ingressos, ja que considera poc realista preveure un 10% més respecte al pressupostat el 2019 quan els empresaris i els agents del sector turístic fan unes previsions “d’entre un 20% i un 25% inferiors” a les d’aquell exercici per a l’any vinent. En aquest sentit, López ha mostrat la preocupació per la situació de les finances públiques recordant que per aquest 2021 s’ha duplicat el dèfict previst i s'ha passat de 65 a 130 milions. També ha apuntat que “l’únic rumb que hi ha és el del deute desbocat i el descontrol pressupostari”.

Per la seva part, el president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, i tal com va denunciar en comissió parlamentària, ha insistit que la presentació dels comptes no s’adiu a les disposicions de la Llei general de les finances públiques malgrat que des de Sindicatura no s’hagués tingut en compte el recurs en què demanava que es revisés l’admissió a tràmit parlametari dels comptes.

Així mateix Pintat, que considera que amb el canvi de criteri per part de Govern en la presentació del pressupost es posaven en qüestió les competències del Consell General, ha argumentat també el rebuig als comptes en el fet que s’aprofiten per modificar fins a 15 lleis, “una manera de legislar que des de Terceravia no podem compartir”, així com tampoc les previsions econòmiques i financeres, que ha considerat forçades “per donar compliment a les exigències del Fons Monetari Internacional”, i a les projeccions d’ingressos que va titllar de “brindis al sol”.

El parlamentari de Terceravia, que ha demanat al Govern la retirada dels comptes i ha estès la mà per refer-los,  ha criticat també que l’endeutament segueixi creixent i que obligacions, com ara la previsió de les pensions, “continuïn encara pendents”.

Des del Govern, el titular de Finances, Eric Jover, que ha dedicat bona part de la seva primera intervenció a recordar les grans xifres i el context dels comptes, ha contradit López, que havia dit que era un pressupost “normal”, insistint en el caràcter “extraordinari” dels comptes en un context de pandèmia “que comporta evidentment una incertesa”. Malgrat aquest fet, Jover, que ha assegurat que si per l’evolució de la pandèmia el Govern ha de presentar novament un pressupost extraordinari “per ajudar els ciutadans  ho tornaria a fer”, ha remarcat que es tracta d’uns comptes “equilibrats, que donen resposta a les necessitats dels país i que permet seguir lluitant contra la pandèmia”.

El ministre, que ha destacat els increments de les dotacions per als ministeris d’Afers Socials, Joventut i Igualtat (8%) i de Salut (10%), ha defensat també la previsió d’ingressos, que ha arribat a qualificar de “conservadora” tenint en compte per exemple que, en el cas de la imposició directa, s’han pressupostat 95,2 milions d’euros quan la previsió de liquidació d’aquest 2021 és de 101 milions.

Així mateix, Jover ha destacat també que els comptes “responen a la voluntat de continuar el pla H23, ja que fins i tot en una situació complexa cal pensar en el futur”. I en aquesta línia ha incidit en l’aposta per la sostenibilitat i la taxa verda que permetrà desenvolupar “un projecte ambiciós per fomentar el transport públic”, l’increment de 700.000 euros de la dotació del programa Renova, els 7,4 milions que es destinaran a transformació digital i en dos projectes clau per al desenclavament del país com són l’heliport nacional i l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell. El ministre, que ha assegurat “no estar satisfet” del dèficit previst de 26,5 milions tot i remarcar que és inferior al dèfict menor generat entre el 2005 i el 2012, s'ha referit també al projecte de la zona franca i al pressupost per a l’Institut Nacional de l’Habitatge així com l’augment de la partida per a ajuts al lloguer.

Des dels grups de la majoria, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha defensat els comptes ja que, “sense incrementar la pressió fiscal” i amb “un dèfict raonable” davant la situació actual permet “no deixar ningú enrere” i tirar endavant projectes i iniciatives incloses en l’H23 que han de permetre diversificar i rellançar l’economia. 

En aquest sentit, Naudi, que ha incidit també en el fet que el límit d’endeutament tornarà als parametres establerts per la regla d’or ja al 2025, ha defensat la necessitat de “seguir impulsant els pilars tradicionals de l’economia” però també continuar amb l’obertura econòmica, fet pel qual cal “un marc jurídic i estable”.

El president del grup liberal, Ferran Costa, ha remarcat que el projecte de pressupost per al 2022 “s’adequa perfectament a les necessitats del país”, que “és àmpliament exepcional però també àmpliament social” i que “ha de propiciar la recuperació econòmica i potenciar la sostenibilitat”. El parlamentari, que ha repassat també les principals xifres dels comptes i el fet que s’aliniïn amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ha estès la mà a l’oposició per “treballar i millorar els comptes en comissió”.

Des del grup demòcrata, Carles Enseñat ha retret a l’oposició que es vulgui fer creure als ciutadans que “els comptes estan falsejats” i ha defensat que les projeccions parteixen “de dades reals i empíriques del darrer any” i que les estimacions “fins i tot són prudents”.

Així, el parlamentari demòcrata, que amb relació a l’endeutament ha assegurat que es disposa dels mecanismes financers necessaris per tornar a generar superàvits i per tant tornar el deute, ha recordat el creixement del 5,5 del PIB el tercer trimestre de l’any, que el nombre d’assalariats sigui ja un 2,2% superior al del 2019, que la taxa d’ocupació hagi arribat al 82,5%, la xifra més alta dels darrers deu anys, i que matriculacions de vehicles i importancions estiguin també en xifres similars a les d’abans de la pandèmia.

Finalment, la consellera general no adscrita, Carine Montaner, ha retret al Govern “els pressupostos expansius” dels darrers anys i ha lamentat que “s’estira més el braç que la màniga”. En aquest sentit, Montaner ha assegurat que la “previsió d’ingressos és massa optimista” i ha alertat de les “repercussions negatives” que pot tenir el passaport Covid com “la marxa de residents passius d’alt poder adquisitiu”.