Andorra
This article was added by the user Anna. TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

La Catalunya d’Olga Sacharoff

La llum de Tossa de Mar, la vida social que li oferia Barcelona o el seu refugi al barri del Putxet són alguns dels arguments que expliquen, més enllà dels condicionants històrics, que l’artista russa Olga Sacharoff fes arrels a Catalunya, on va trobar un lloc de refugi i de treball en temps convulsos. Una artista amb un imaginari propi i molt personal influït per les seves estades a París, però també a Catalunya. A Tossa va passar-hi els estius entre els anys 1916 i 1919, i al Putxet va viure en una casa enorme amb un jardí que la tenia enamorada al carrer Manacor. Com explica Elina Norandi, historiadora i crítica d’art, "aquí tenia el seu taller i rebia les seves amistats de l'àmbit artístic i cultural, ja que moltes d'aquestes persones també residien al barri; més tard es va traslladar a un pis en un edifici del carrer Balmes on va continuar pintant fins gairebé la seva mort".

Norandi, especialista en Olga Sacharoff, figura a la qual va dedicar la seva tesi doctoral, explica com l’artista va arribar a Catalunya acompanyada de la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, per primera vegada l'any 1915, procedent de París: "I s'hi va quedar fins acabada la Primera Guerra Mundial. Lloyd es queda aquí dedicant-se als negocis i ella viu a París, on continua pintant i exposant. L'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, tornen tots dos a París fins al començament de la Segona Guerra Mundial. A partir de 1939 es van quedar instal·lats per sempre a Barcelona, on es desenvolupa la resta de la seva carrera". Va ser una pintora de vida agitada i cosmopolita que, en retornar a Barcelona després de la guerra, va haver de compaginar l’obra de creació lliure amb la confecció de retrats d’encàrrec per a moltes de les famílies benestants d’aquell moment.

La figura d’Olga Sacharoff no ha rebut el reconeixement que li pertocaria. Norandi, que també es va encarregar de comissariar l’Any Sacharoff el 2017, apunta que "lamentablement, i com els passa a moltes dones artistes de la seva generació, no és que tingui gaire transcendència artística en l'actualitat, tot i que sembla que està començat a ser més reconeguda i valorada". Aquest menysteniment ve de lluny, ja que durant molts anys la crítica va qualificar sovint la seva obra d’infantil o naïf. Norandi explica: "Quan va començar a exposar a Barcelona, la crítica utilitzava aquestes categories per parlar de la seva pintura, potser perquè encara no estaven gaire clares les aportacions de l'infantilisme, el primitivisme l'exotisme als llenguatges de les avantguardes i perquè la crítica es comportava d'una manera molt paternalista i sense rigorositat davant les produccions artístiques de les dones. Així doncs, el més freqüent i fàcil va ser qualificar-la de pintora naïf, la qual cosa no va ser en cap moment de la seva carrera".

L’empremta catalana

El fet de viure a Catalunya va marcar la vida de l’artista i, de retruc, part de la seva obra. "Al començament de la seva carrera –diu Norandi– trobem algunes referències a Tossa de Mar, i desenvolupa una iconografia molt típica de la nostra terra, com és la sardana. Les pintures de sardanes van causar sorpresa i admiració als Salons de París, i va continuar pintant aquesta temàtica durant molts anys. Als anys 40 del segle passat, radicada ja aquí, fa algunes obres molt interessants sobre les Rambles i també paisatges de la ciutat vista des de casa seva, al Putxet, obres on es pot copsar i sentir l'atmosfera barcelonina d'aquella època, és a dir, de la nostra ciutat a la postguerra".

L'obra 'Pique-Nique' (Pícnic), d'Olga Sacharoff, es pot veure al Museu Municipal de Tossa de Mar.

Com a retratista, a Catalunya va fer molts obres durant les dècades dels anys 40 i 50, fins poc abans de la seva mort, ja que en els últims anys de la seva vida els encàrrecs de retrats van ser el seu principal mitjà per obtenir ingressos econòmics. "Es va posar de moda entre la burgesia catalana tenir un retrat pintat per Sacharoff –apunta la historidora de l’art Elina Norandi–, principalment de dones, criatures i alguns matrimonis. Va pintar obres per a famílies d'industrials, farmacèutics, editors, metges, intel·lectuals... i en certa manera aquesta pintura ens dona certa informació de la societat de l'època i d'aquestes generacions". D’aquesta època és una obra imprescindible i monumental, La colla, un quadre que pertany al fons del MNAC i que representa el grup d’amics dels Lloyd-Sacharoff que animaven l’ambient cultural i artístic dels anys de postguerra: Mompou, Seix, Toldrà, Llimona, etc. Unes relacions personals que la van fer sentir molt integrada al país i de les quals van sorgir oportunitats de col·laboració amb artistes catalanes, com els retrats que va fer de la pintora Laura Albéniz o de l’escultora Maria Llimona, o les seves il·lustracions per al llibre de la poeta Clementina Arderiu Sempre i ara.

'El sopar de la colla', en què Sacharoff va retratar els seus amics de la burgesia catalana.

A banda del retrats, la natura i els seus éssers són els grans protagonistes en l’obra de l’artista russa i, un cop més, el meravellós jardí del seu palauet del Putxet li va servir d’inspiració. "Pintava paisatges i pintura de flors. En els seus paisatges, molts cops, hi estan presents els animals: cavalls, sobretot. També té moltes pintures dedicades al tema del zoo, on els animals estan fora de les gàbies; al tema dels aquàriums i dels ocells. En els retrats, les persones sovint estan acompanyades de gossos o gats, animals que Sacharoff sempre tenia i estimava", explica Norandi, que ha dedicat disset anys a l’estudi de la vida i l’obra d’aquesta creadora.

Més enllà de revisitar el barri del Putxet o els carrers de Tossa de Mar per redescobrir-los amb els ulls de l’artista, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de l'Empordà, el Museu de Montserrat, el Museu Municipal de Tossa de Mar i el Museu Deu hi ha obres d’Olga Sacharoff exposades. Una oportunitat per posar en valor una artista amb personalitat. 

Una pintora russa al Putxet

Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilisi, 1881 - Barcelona, 1967) va ser una pintora que, des de la seva Geòrgia natal, va arribar a Barcelona, després de passar per París, tot fugint de les guerres del segle XX. Com tota artista amb inquietuds i amb una vida llarga, va passar per períodes diferents: cubisme, figuració postcubista, etc. El que és molt clar és la seva pertinença a les primeres avantguardes del segle XX i a l'Escola de París. Al llarg dels anys 50, Sacharoff va exposar en diverses ocasions a la històrica galeria Syra, situada als baixos de la Casa Batlló, i també a la Sala Parés poc abans de morir, el març de 1967, als vuitanta-cinc anys. Entremig, va fer dues grans exposicions (1960 i 1963) a Madrid que la van acabar de situar al nivell que en justícia li pertocava. En el seu moment, a París va ser una pintora present en tots els salons de la modernitat i el seu nom va aparèixer a nombrosa premsa, tant generalista com especialitzada en l'àmbit de les arts. I no només francesa, sinó també a Itàlia, Bèlgica, Anglaterra o els Estats Units. Segurament hi ha molts artistes que van rebre la seva empremta, però una vegada morta pràcticament no va ser estudiada ni exposada fins a la dècada dels anys noranta del segle XX.