Andorra

La fundació, de família a empresa

Imatge d’arxiu d’un taller a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.
Imatge d’arxiu d’un taller a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell. | Alex Lara

L’any 2019 la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM) va complir 50 anys al servei del país donant una atenció integral a les persones amb discapacitat en totes les etapes de la vida. L’entitat va néixer el novembre del 1969 quan un conjunt de famílies, per iniciativa pròpia, van decidir impulsar una associació per promoure la creació d’una institució dirigida a infants amb necessitats especials, i en l’actualitat atenen a més de 550 usuaris i 305 professionals. La presidenta de la primera Junta Rectora, Annie Caillís, juntament amb el vicepresident Antoni Coll, el secretari Pere Boix, el tresorer Alfons Soriano i diversos vocals com Manuel Pons o Josep Riba, van ser els promotors de la creació de la primera escola amb sis alumnes i dos professors. L’actual presidenta de la FPNSM, Maria Pilar Díez, destaca l’important paper de Caillís i la seva junta per la vida de les persones amb discapacitat d’Andorra. «Van ser el motor, l’ànima i qui van donar l’empenta de la primera junta i de l’escola», explica Díez i afegeix un agraïment per la implicació i sensibilització de totes les juntes i patronat que han construït de baix a dalt el que avui dia és un servei essencial al país. 

Fins aquell moment, qualsevol família havia de sortir d’Andorra per poder rebre alguns dels serveis per a infants amb necessitats especials. Aquest va ser un dels principals motius pels quals Caillís va decidir impulsar l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM).

Amb el pas dels anys, l’escola es va anar fent gran, tant pel nombre d’usuaris com també de professionals especialitzats, i tot just fa dos anys, va canviar de forma jurídica per adaptar-se al context actual i es va constituir com a fundació. «Ja feia temps que anàvem pensant que el tema de l’associació era difícil per poder governar una empresa tan gran com aquesta», expressa la presidenta. Després de diverses consultes i assessors, van creure convenient que constituir-se com una fundació privada d’interès públic era el millor, ja que comptar amb una base patrimonial els permet seguir creixent i poder executar projectes de llarga durada sense obstacles. Díez recorda que aquest procés de canvi va durar aproximadament un any i emfatitza en tot el treball que es va fer per poder aconseguir les signatures suficients entre els socis per fer el canvi. Des d’aleshores, per sobre de la direcció general, hi ha un patronat que és l’òrgan de govern i de representació de la fundació. Aquest està format per una presidència honorífica del Bisbat d’Urgell amb Joan-Enric Vives, i per la presidenta, a banda de quatre patrons permanents on hi ha representació del Bisbat d’Urgell, dels ministeris d’Afers Socials i Educació i de la CASS. A més, també hi ha tres patrons designats.

Díez va iniciar la presidència el 2013 amb molta il·lusió però també amb cert respecte. «Quan accedeixo a la presidència ho faig amb ganes i amb un repte important, ja que l’entitat necessitava un canvi de mirada», reconeix. En aquells moments, l’entitat es trobava en una situació financera crítica que afortunadament es va reconduir amb la signatura d’un important conveni amb el Govern i la CASS, «cosa que ens va permetre millorar el funcionament de l’escola», remarca Díez. Recorda les llargues reunions de la junta que, tot i que acabaven a la una de la matinada, sempre estaven marcades per l’entusiasme de cadascun dels membres. I és que «l’entitat forma part de la societat andorrana» i és per això, que destaca la importància de la seva visibilitat cap a la comunitat. Aquest fet va suposar que es comencés a rebre molta més col·laboració per part de les entitats, empreses i ciutadans del país. Aquests anys com a presidenta, Díez els valora de manera molt positiva i considera que la seva visió sobre aquest món ha variat: «Vaig entrar amb una mirada molt diferent cap a la discapacitat de la qual tinc ara, potser pel meu desconeixement i el de la societat en general. Penso que moltes vegades no entenem la discapacitat, tots som persones i cadascú anem pel nostre camí. La mirada cap a les persones amb discapacitat no és la d’assistir-les sinó la d’acompanyar-les i donar-los els suports necessaris perquè puguin desenvolupar les seves capacitats», clou la presidenta en una trobada amb l’ANA. 

Football news:

Timeline of Koeman's torment: terrible results, clashes with Laporta, fan attacks and dismissal. Now Barcelona wants Xavi
Salihamidzic about 0:5 with Borussia: Collective turbidity in Bavaria, which we cannot explain
Barcelona wants to appoint Xavi after Koeman's resignation
💣 ÂБарсеĞона увоĞиĞĞ° Кумана
Barcelona will announce Koeman's resignation in the near future
Barcelona bosses will meet tonight to discuss Koeman's future (Cope)
Inter coach about 2-0 with Empoli: It's a pity Lautaro didn't score, but he saves goals for the next matches