Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

La nova llei de la funció pública recupera la condició de funcionari per als treballadors fixos

El projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública recupera la condició de funcionari per als treballadors fixos de relació permanent de l’administració, suprimint les diferents terminologies pel mateix lloc que contemplava l’actual text del 2019, i la categoria de treballadors públics interins per als eventuals. Així ho va revelar ahir la ministra d’Administracions Públiques, Trini Marín, i la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés (anterior titular de la cartera de Funció Pública), durant la presentació de les modificacions de la llei, que ja ha entrat a tràmit al Consell General, on durant el proper període de sessions que començarà a principis d’any se sotmetrà al treball d’esmenes per a la seva posterior aprovació.

«És una llei viva i per això en el temps requereix de modificacions; hem estat oberts a aportacions i hem arribat a consensos amb tots els agents implicats», va afirmar Trini Marín. Per la seva banda, Judith Pallarés, va afegir que «algunes demandes estan contemplades en el nou text, mentre que d’altres no hi han tingut cabuda; és una norma que s’ha pactat amb els membres de la coalició (DA, L’A i CC) i s’ha treballat amb els sindicats».

La nova llei preveu la regulació del teletreball dels treballadors de l’administració a partir de l’aprovació d’un reglament en el termini d’un any, ja que primer s’haurà d’aprovar la llei i després el corresponent reglament. En aquests moments, està vigent el reglament que es va aprovar amb motiu de la pandèmia, que va obligar a un confinament i a la realització de teletreball per a tots els treballadors que poguessin optar per a aquesta opció. Com que aquest reglament estarà vigent només fins el 31 de desembre, es podrà prorrogar perquè no hi hagi un buit legal mentre no s’aprova el nou, que serà similar. 

Pallarés va explicar que actualment el teletreball és voluntari, que pocs empleats s’hi han acollit, i que l’objectiu és que es faci servir per objectius i resultats i que caldrà diferenciar entre els diferents casos. A més, el reglament caldrà que contempli la planificació econòmica, la inversió necessària, els horaris i els períodes de desconnexió.

La nova llei dona resposta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2019, que va declarar inconstitucionals dos articles: l’11, pel que fa a la composició del Comitè tècnic d’organització i gestió, i el 72, que fa referència a la regulació de la jornada laboral. En el primer cas, els sindicats de l’administració podran actuar com a observadors amb veu i sense vot en els comitès tècnics de selecció, de manera que tindran accés a l’edicte i al plec de bases i, d’aquesta manera, es reforçarà la participació sindical. En el segon cas, el nou text defineix la jornada laboral en un còmput anual d’un màxim de 1.800 hores, sense prejudici d’una jornada més beneficiosa per al treballador.

Altres aspectes que inclou el projecte de llei fan referència a la reserva de places de l’administració a nacionals andorrans, seguint la norma que estableix la Unió Europea (UE). La ministra Pallarés va posar com a exemple els representants diplomàtics i el fet que la majoria de països recorren a perfils amb el passaport nacional de cada país per ocupar aquestes places. «Es dona un mateix tracte a nacionals i residents, com ja passa actualment, i no es tracta d’una decisió que busqui blindar aquest fet per un probable futur acord d’associació amb la UE», va assegurar Pallarés.

Pel que fa a la mobilitat dels funcionaris entre administracions, el text especifica que els edictes es faran en segona convocatòria per facilitar la promoció interna i la carrera professional, de manera que tinguin prioritat els empleats de la mateixa administració a l’hora de cobrir una plaça.

El nou articulat del text clarifica el procediment disciplinari, i també s’amplia a totes les administracions la possibilitat d’acollir-se a programes d’ocupació específics amb acords entre entitats, així com la possibilitat d’excedència amb reserva de plaça als treballadors públics que hagin de fer entrenaments per representar el país en esdeveniments esportius professionals.

Per últim, s’hi incorporen contractacions per períodes durant l’any (fix discontinu) per cobrir pics de feina en períodes concrets; es regularitza la plaça de secretaris/secretàries de ministres, que hauran de passar per un nomenament; s’inclou l’opció de fer un procés de selecció per la designació dels directors, i s’accepta una revisió de l’accés a una segona ocupació laboral i es modifica el llindar del 120% a un salari igual o inferior al salari mitjà interprofessional.