Andorra
This article was added by the user Anna. TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

‘Maixabel’ d’Iciar Bollaín


La realitzadora Icíar Bollaín, guanyadora del Premi al Millor Guió per ‘Yuli’ (2018) al Festival de Sant Sebastià, acaba d’aconseguir aquests dies el Premi Irizar al Cinema Basc del Festival pel seu quart llargmetratge, ‘Maixabel’. Es tracta d’un film inspirat en l’assassinat del polític del PSOE Juan María Jáuregui a càrrec d’ETA l’any 2000 a Tolosa i que explora com la vídua, Maixabel Lasa (Blanca Portillo), destrossada pel dolor d’aquesta barbàrie, accedeix al cap d’uns anys a entrevistar-se amb els assassins del seu marit a la presó. Un difícil i controvertit encontre que té lloc en el marc d’un programa penitenciari que procurava que els victimaris reconeguessin l’irreparable mal infligit a les seves víctimes.

Un melodrama absolut, punyent, sobre l’horror, el dolor, el ressentiment, però també sobre la reconciliació i el perdó. Maixabel representa les vides trencades per culpa de la violència, sovint mancades de respostes i carregades d’una angoixa insuportable. En aquest sentit, Blanca Portillo, amb la seva fermesa, però també amb la seva bonhomia, ens regala una interpretació extraordinària, molt colpidora, de fons calatge emocional.

D’altra banda, el film segueix la batalla interior d’Ibon Etxebarreta (Luis Tosar), un dels membres del comando que va matar a trets a l’exgovernador civil. Ibon, aclaparat per la culpa, atrapat en el penediment, iniciarà un procés llarg de reflexió en el silenci de la seva cel·la durant els anys de la seva reclusió. Luis Tosar – que repeteix amb Iciar Bollaín després de guanyar la Concha de Plata com a millor actor per ‘Te doy mis ojos’ (2003) – representa amb convicció el trasbals personal pels crims comesos i el desemparament d’un home sol i perdut fins que no trobi la seva pau interior.

Un film aspre, dur, directe, que toca de ben a prop i sense complexos els estralls del terrorisme d’ETA al País Basc. Ens trobem enfront un film històric que a través del particular serveix també per entendre el procés d’abandonament de la lluita armada iniciat amb el trencament amb la direcció d’ETA d’alguns dels seus membres. Un punt de no retorn que, al costat d’altres factors, culminaria amb la dissolució de la banda terrorista. El film de Bollaín serveix, de retruc, per retre un homenatge a la figura del polític assassinat, l’ombra del qual planeja en tota la pel·lícula.