Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Rere la pista del Sant Pere de Rodes del Mestre de Cabestany

El monestir de Sant Pere de Rodes va veure néixer una de les joies del romànic català. Es tracta de la portalada del segle XII de l'entrada de l'església, una obra atribuïda al Mestre de Cabestany, un dels artistes medievals de més anomenada. Malgrat la importància d'aquest conjunt escultòric, costa tenir-lo present i fer-se una idea de com devia ser. A penes se'n poden veure uns pocs fragments in situ i la resta estan escampats per altres indrets de l'Alt Empordà, però també n'hi ha en museus i col·leccions particulars de Barcelona o encara molt més lluny, com al Regne Unit i als Estats Units. Així i tot, ens endinsem en els viaranys que ha seguit el conjunt per descobrir on gaudir d'alguns dels millors fragments. Val la pena.

La portalada de Sant Pere de Rodes "devia ser una obra excepcional des del punt de vista escultòric, com ho és la del monestir de Ripoll", afirma la catedràtica d'història de l'art medieval de la Universitat de Lleida Imma Lorés, que també ha escrit el llibre El monestir de Sant Pere de Rodes, amb el qual en recorre la història. Al Mestre de Cabestany li va assignar aquest nom l'historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart per haver esculpit el timpà de l'església de Santa Maria de Cabestany, pròxima a Perpinyà, i els experts l'han considerat l'autor d'un seguit d'obres perquè tenen uns trets estilístics comuns, però dels artistes del romànic en sabem ben poca cosa. Aquest artista, que degué estar al dia dels corrents escultòrics del seu temps, "no es va quedar simplement amb la imitació d'aquests models, sinó que va crear un estil", remarca Rosa Alcoy, que és catedràtica d'història de l'art de la Universitat de Barcelona i especialista en art gòtic.

Al Mestre de Cabestany se'l considera l'autor d'obres sobretot dels Pirineus orientals, i la portalada de Sant Pere de Rodes "estaria dins dels encàrrecs més importants del seu catàleg", afirma Alcoy, però la seva petjada es pot trobar des de Navarra fins a la Toscana italiana. Segons Lorés, les figures de Cabestany tenen en comú "uns trets fisonòmics molt exagerats" –ulls i mans grans, pòmuls marcats i cares expressives– i "una forta empremta de l'art antic", que també es materialitza amb la reutilització de marbres que havien emprat els romans. Alcoy afegeix que la desproporció en les obres de Cabestany "no és un no saber fer", sinó un tret estilístic de l'artista que "en el romànic tenia la seva raó de ser, i que dona caràcter a aquestes obres". En destaca la manera d'esculpir les mans per la seva gestualitat. Cal tenir present també que són una part del cos cabdal per al treball de l'escultor.

La portalada de Sant Pere de Rodes es va esculpir en un moment d'àmplies reformes al monestir empordanès i es va afegir a una façana que ja hi havia del segle XI, segons les indagacions que va emprendre l'historiador de l'art Jaume Barrachina. Encara té una altra característica especial: donava a una galilea, espai que feia les funcions d'accés a l'església i que la va mantenir sempre a cobert. Això explica que, malgrat que hi ha fragments escampats per un bon grapat d'indrets, els conservats "es veuen amb una qualitat i netedat molt interessant", celebra Lorés. Els relleus que ens han arribat fins avui són sobretot d'escenes del Nou Testament i s'han fet hipòtesis sobre com devien estar disposats –per exemple, el de l'agnusdei que hi ha al Museu Frederic Marès de Barcelona devia ser la clau de l'arquivolta–, però, així i tot, "és complicat saber com era", admet Lorés, entre altres raons perquè manquen fragments.

On visitar-ne els fragments

Al lloc de la portalada romanen un parell de fragments originals de la part de baix –i la reproducció de dos relleus–, mentre que dos més sobresurten per la seva qualitat: el cap de sant Pere, que és al Museu del Castell de Peralada (Alt Empordà) –el cos esculpit és a l'Ajuntament del Port de la Selva–, i el relleu de l'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar, que s'exposa al Marès de Barcelona. "Aquests fragments són d'una qualitat extraordinària, però al costat d'això hi ha relleus mediocres", apunta Lorés, com ara l'agnusdei, cosa que fa pensar que a la portalada hi devien treballar diversos artistes, no només Cabestany.

Al Museu de l'Empordà de Figueres s'exhibeix una columna decorada amb motius florals i animals –s'havia utilitzat de suport per a la creu del cementiri de Llançà–, i hi ha altres peces, com ara capitells, al Museu de Peralada, al Fitzwilliam de Cambridge (Regne Unit), al d'Art de Worcester a Massachusetts (EUA) i a les col·leccions Oleguer Junyent, Barrachina i Casamor. En alguna casa de la Selva de Mar també n'atresoren algun fragment. A més de Sant Pere de Rodes, el Mestre de Cabestany va llegar altres obres de gran rellevància, detalla Lorés: dues de franceses –el sarcòfag de l'església de Sant Hilari d'Aude i el timpà de Santa Maria de Cabestany– i una d'italiana –un capitell de l'església de Sant'Antimo, a la Toscana.

Les raons que expliquen l'escampall de la portalada

La dispersió de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes ve de lluny. La historiadora de l'art Imma Lorés explica que, entre els segles XVII i XVIII, el monestir patia sovint atacs de pirates, per la proximitat al mar, però també de les tropes franceses –la Bíblia de Rodes ha acabat a la Biblioteca Nacional de França–. A finals del segle XVIII, la comunitat benedictina va decidir establir-se a Vila-sacra i després a Figueres, així que abans de les desamortitzacions ja va quedar abandonat definitivament. El veïnat de la zona va aprofitar per començar a extreure peces per decorar les seves cases o com a elements estructurals. Lorés afegeix que "al llarg del segle XIX es va anar valorant més i més el romànic", cosa que va motivar compravendes d'obra del monestir i una disseminació més enllà de l'entorn, conclou.