Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

“Si no la trec, la meva filla se me’n va”

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic

Imatge de fa uns mesos de la mare i la filla gran al camp kurd de Al Roj.

Imatge de fa uns mesos de la mare i la filla gran al camp kurd de Al Roj.


Escrit per: 

“Ara tinc molta por, molta por. Fa molts dies que no en tinc notícies i això és un calvari”. Delfina Lopes Meireles està espantadíssima amb la situació que estan vivint la seva filla Vania i les dues netes (la gran, amb un sever problema de cor; la petita farà quatre anys la nit de Nadal) recloses al camp d’internament kurd d’Al Roj, a la frontera entre Síria i la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià. A les dures condicions de vida, a l’hivern que es tira a sobre sense mitjans per combatre’l, a la salut més que fràgil, explica, s’hi va afegir fa pocs dies un incendi que es va cruspir setze tendes. “Si no aconsegueixo treure d’allà la meva filla se me’n va, se me’n va”, repeteix aquesta dona, instal·lada a la Seu, on també resideix una altra de les filles,  la tercera viu a Andorra. 

De la història de Delfina s’havia fet ressò el BonDia el passat mes de maig, quan havia recorregut a la síndica de greuges, Anna Martí, que va pensar a vehicular l’afer a través del Fòrum de Síndics o Amnistia Internacional. Una més de les instàncies a les quals ha recorregut, perquè no ha deixat de trucar portes, d’aquí a Madrid, de Lisboa a Ankara. L’últim pas ha estat contractar un advocat (pagament per avançat i préstec bancari per fer-hi front) per intentar que el govern portuguès autoritzi la repatriació. La Vania forma part d’un problema, una patata calenta, a la qual els governs giren l’esquena: és una de les dones de combatents de l’Estat Islàmic. “Però a través de l’advocat ja estem mostrant que ella està neta, que no hi ha res contra ella, cap causa oberta, cap antecedent”, insisteix la mare. És un dels arguments que esgrimeixen davant el govern lusità, i l’espanyol, perquè doni permís perquè mare i criatures puguin tornar a casa. 

L’altra basa és la humanitària. La filla gran pateix un problema cardíac, explica l’àvia, que necessita una intervenció. Ara també és la mare qui ha emmalaltit: una infecció que hauria afectat els ronyons, provocant-li forts dolors. Impossible poder-los-hi oferir l’atenció mèdica que necessiten en aquell lloc, defensa la Delfina. “A més té la pressió arterial molt baixa, anèmia i una grip persistent que pensem que deu ser Covid”. Unes condicions que la fan témer que no surti amb vida si no surt aviat. Recentment, explica, va aconseguir una reunió amb directius de la Creu Roja al seu país: li van assegurar que s’encarregaran de la repatriació, amb un servei medicalitzat, així que les autoritats en donin permís. “Però no sé a què esperen. Jo he escrit cartes, l’advocat escriu cartes i ningú no ens respon.” La contesta més encoratjadora, que el departament jurídic ho està analitzant. El temps, però, va passant.