Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Tres expedients per ciberassetjament però 24 menors diuen haver-lo patit

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic

La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés.

La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés.


Escrit per: 

M.P.A. / Foto: Facundo Santana

El ciberassetjament és “una de les modalitats d’assetjament que costa més de detectar”. Així, dels 17 casos d’assetjament escolar que hi va haver el curs passat, només 3 van ser per ciberassetjament combinat, això sí, amb les altres dues tipologies que es distingeixen: la de l’agressió física o verbal (12 casos) i la que afegeix a més un component especial d’exclusió social (2 casos). Així ho explica la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès. L’aplicació mòbil B-resol és una de les vies per les quals es reben els avisos d’assetjament. En aquest sentit, a final de curs es va fer una enquesta entre els alumnes que la tenen descarregada i 24 menors van declarar que havien patit ciberassetjament.  

L’assetjament verbal i físic està més a la vista dels adults i per aquest motiu és més fàcil de detectar, però en el cas del ciberassetjament “juguem amb eines que estan molt més amagades a la vista dels adults”, fa notar Pagés. D’aquí la importància de treballar amb els joves perquè siguin ells mateixos qui puguin denunciar aquestes situacions, ja que ells sí que tenen accés a les xarxes i als grups de WhatsApp. L’objectiu és que tinguin el valor de denunciar-ho, de parlar-ho amb algun adult que els pugui ajudar a solucionar aquestes situacions. En la majoria de les ocasions la  víctima “no se sent prou forta per denunciar”, però cal reforçar el grup d’observadors o testimonis perquè s’adonin que és intolerable i inadmissible que algú pateixi aquesta situació i que siguin ells qui facin aquest pas.  “Els hem d’empoderar”, diu Pagés, de manera que prenguin consciència que hi ha joves que pateixen moltíssim i que aquest patiment té conseqüències molt greus.

140 clics
Els curs passat Educació va rebre 140 clics, missatges d’alerta, des de l’aplicació B-resol. Només un percentatge insignificant són fakes, assenyala Pagés, i certament a vegades hi ha diversos clics que tenen a veure amb el mateix cas, però des del seu departament estan molt satisfets del funcionament d’aquesta eina perquè els alumnes “no n’abusen i permet detectar d’altres casuístiques”, com ara casos d’anorèxia o de joves que es troben en risc d’exclusió social.

Més atenció a les sospites i reducció del temps d’activació

El decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar es va aprovar el 2016 i Educació el considera un bon instrument per resoldre els casos que puguin sorgir. Ara bé, fins ara hi ha hagut una dilació entre la sospita d’un cas i l’activació d’aquest protocol. Això és el que aquest curs escolar s’està treballant perquè canviï, explica Pagés. I és que a vegades no s’acaba de saber si es tracta d’un assetjament o bé d’un conflicte entre alumnes. Per aquest motiu s’estan donant més indicadors als responsables dels centres educatius perquè puguin interpretar amb més certitud les sospites que els arriben, i “el missatge que hem passat a les escoles és que el millor és activar el protocol immediatament davant d’una sospita”. Si després no és assetjament, “sempre estem a temps de tancar-lo”, diu.

Cal recordar que el protocol sempre l’activa l’escola, però això no vol dir que sigui el centre qui primer detecti el cas, ans al contrari. Les situacions d’assetjament arriben a través dels joves que en són víctimes i ho acaben explicant, ja sigui als seus pares, al seu tutor o a algú a qui li tinguin confiança, o bé, a través dels companys “observadors” de la situació que en ocasions prenen part a favor de l’agressor però en d’alres són “neutres” i fan el pas d’explicar-ho. A l’escola clar que detecten situacions agressives o de menysteniment, però perquè sigui un assetjament ha de ser repetit en el temps i s’ha de generar un desequilibri entre la víctima i l’agressor molt evident. A vegades això no és tan obvi i l’escola ho gestiona com un conflicte. Certament, les figures dels psicòlegs i psicopedagogs són clau per detectar indicis d’assetjament que poden ajudar a destapar algunes d’aquestes situacions, però Pagés confessa estar convençuda que “hi ha casos que no afloren”. Per això “cal la implicació de tots”, conclou.