Andorra
This article was added by the user Anna. TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Tret de sortida als Debats de recerca i les noves tecnologies

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, inaugurant els 14ns debats de recerca
La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, inaugurant els 14ns debats de recerca | ANA/M.F.

Els catorzens Debats de recerca se centren aquest any en les noves tecnologies i la investigació científica. La cita, que s’allarga dues jornades, va arrencar ahir amb una «estructura diferent» a la d’altres anys en què s’escollia un àmbit concret i es convidava experts en la matèria. Així, s’ha optat, tal com va destacar ahir el moderador de les jornades, Alan Ward, per veure com es fan servir les noves tecnologies en diferents àmbits de recerca, amb l’objectiu de creuar objectius, punts de vista, maneres de fer.

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va subratllar el fet que aquests debats arribin a la catorzena edició. «Dient que ja és la catorzena, ja diem molt», va manifestar, tot recordant que en el moment en què es van impulsar va ser per «fomentar la recerca i la divulgació d’aquesta recerca» i que «han tingut tant èxit que s’han consolidat» com un exemple de col·laboració entre diferents entitats: el ministeri, la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i MoraBanc. Vilarrubla va posar en relleu que en temps de pandèmia encara s’ha evidenciat més la importància de la recerca «per crear vacunes en tan poc temps i implementar solucions». També es va mostrar convençuda que cal potenciar, encara més, la recerca que «durant uns anys va ser desconeguda» però que gràcies a accions com els debats s’ha aconseguit divulgar-la. Així mateix, va destacar que el fet que hi hagi empreses que es dediquin a la investigació o oportunitats de treball és «una bona manera d’incentivar els joves» no només a fer recerca sinó també perquè vegin que al país també hi ha un retorn per als investigadors i que poden aplicar «allò que han estudiat a casa nostra».

La conferència plenària dels debats va anar a càrrec de l’enginyer industrial i professor de la Universitat de Barcelona Jordi Ojeda que va explicar els resultats d’un projecte de recerca en què es va demostrar que «el treball col·laboratiu o de comunitats distribuïdes» dona millors resultats, ja sigui perquè es fan articles «amb més profunditat», més producció científica o s’arriba a conclusions abans. Els que no opten per aquestes col·laboracions, o no arriben a conclusions o tarden més temps a fer-ho. En aquest sentit, va manifestar que darrerament s’hagin creat xarxes exclusivament científiques que han afavorit l’intercanvi d’informació i també que les xarxes socials hagin estat cada cop més utilitzades per la població per assabentar-se de qüestions com la Covid, a través de comptes oficials com el de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquest sentit, va declarar que les universitats espanyoles han experimentat un increment de seguidors molt important durant la pandèmia i ha subratllat que es vagi a «la font del coneixement», segons va informar l’ANA.

Avui serà el torn de Laura Trapero i Marc Pons amb la xerrada L’ús i el potencial de les tecnologies emergents en el camp de la meteorologia i la climatologia; Guillem Martín amb L’òptica com a mitjà d’obtenció de dades meteorològiques, Cerni Escalé amb Increment de l’eficàcia legislativa a Andorra mitjançant tecnologies d’intel·ligència col·lectiva i, finalment, Eva Baillès amb la xerrada Mindfulness, realitat virtual i càncer. Què en podem dir?