Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Yvan Lara: “Sense dades ens movem per intuïció i no podem saber què cal millorar”

Politòleg de capçalera als mitjans de comunicació del país i moltes altres coses: antropòleg, educador, expert en relacions internacionals... Com a coordinador dels estudis polítics i sobre relacions internacionals d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) la seva tasca se centra ara, sobretot, en l’acord amb la Unió Europea.

Andorra Recerca i Innovació (AR+I) ha fusionat diferents centres d’estudis. Quines línies de recerca coordina?
Dins del que s’anomena “eix societat” coordino els estudis polítics i sobre relacions internacionals. Aquest eix engloba també els estudis sociològics, el que era l’antic CRES, i els estudis històrics del que era el Cehip.

Quins projectes té en aquests moments damunt la taula?
Em dedico als estudis sobre política andorrana i també sobre les relacions internacionals a Andorra.  Per tant, i per la importància que té en aquests moments la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, una de les línies prioritàries de recerca és aquesta i és on estic dedicant una bona part dels esforços. L’objectiu és aportar a la ciutadania la informació necessària per entendre millor l’acord d’associació.

Quina és aquesta informació? En què es concreta?
Hi estem treballant a partir de tres grans projectes. Volem fer un treball molt qualitatiu i que al final la gent percebi que el que nosaltres oferim és una mirada independent sobre aquesta qüestió. Perquè moltes de les preguntes que farem seran les mateixes que farà el Govern i les que farà tothom. La gràcia  que també ho fem nosaltres és que podem oferir una perspectiva externa, des de la neutralitat de no tenir-hi cap interès particular més enllà del fet de voler-ho entendre. És des d’aquesta comprensió i des d’una mica més de distància que podrem oferir una informació amb una mica més d’objectivitat.

El primer projecte amb el qual estem treballant és amb un estudi d’impactes: tot això ens sortirà a compte o no ens sortirà a compte? Què hi guanyarem? Què hi perdrem?

Un estudi a fons implica tornar a qüestionar si l’acord d’associació és la millor opció per a Andorra?
La negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, encara que de vegades no ho sembli, és una maquinària que va molt ràpida i per tant necessitem resultats molt ràpids també. Hem de rendibilitzar el temps que tenim i, per tant, no podrem analitzar en profunditat els altres escenaris, però sí que hi recorrerem com a política comparada. És a dir, quan mirem què hi guanyem o què hi perdem amb una mesura concreta ens preguntarem si això hauria anat millor o pitjor quedant-nos per exemple amb l’statu quo. O si hauria anat millor o pitjor anant més enllà i integrant-nos a la Unió Europea.

Què analitzarà l’estudi d’impacte sobre l’acord d’associació?
Els costos i les oportunitats. És important que aquest estudi d’impacte el puguem tenir abans del referèndum perquè la ciutadania disposi del màxim d’informació abans de prendre una decisió. Ara bé, hem de ser conscients que un estudi d’aquest tipus també té les seves limitacions.

Com ara?
Per exemple que no arribarem a res que sigui cent per cent fiable. En primer lloc perquè és impossible. Estem mirant d’avaluar coses que encara s’estan negociant, coses que no estan tancades i que potser no es tancaran fins a l’últim moment. D’altra banda hi ha problemes de disponibilitat de dades.

Pel que fa als costos potser ho podem tenir una mica més fàcil, però pel que fa a les oportunitats o el que ens pot arribar a aportar una associació amb la Unió Europea, hi ha coses que no són mesurables. Perquè al final el que farà l’acord d’associació és obrir portes, obrir possibilitats, i nosaltres podem mirar d’estimar una forquilla, però si al final això s’aprofita el mínim o s’aprofita al màxim, dependrà de molts factors. Podem formular hipòtesis, és clar, però no podem quantificar ni assegurar coses. Per tant són estudis que tenen limitacions, però que tot i així poden aportar informació de valor.

Com ho faran?
Amb els costos el que farem serà un treball molt de formigueta, passant a veure moltíssima gent dels diferents departaments de Govern i de les diferents institucions. Parlarem de què els suposarà l’acord d’associació amb la Unió Europea, quins controls caldrà fer que fins ara no calia fer, quines institucions noves s’hauran de crear, quins documents caldrà traduir, etcètera. És a partir d’aquí que podrem arribar a tenir una estimació acurada de quant ens costarà.

I el que dèiem abans de comparar diferents escenaris. Això, en el cas que no ens haguéssim associat amb la Unió Europea  i vist el curs normal que porta el món, també ho hauríem hagut d’acabar fent? Perquè llavors ja no seria un cost imputable a l’associació amb la Unió Europea, sinó que seria un cost esperable igualment en un escenari de quatre o cinc anys.

Després el que farem serà contrastar tot això amb quant costa a d’altres llocs que ja tenen acords d’associació o exigències similars. Amb les oportunitats haurem de procedir exactament al contrari perquè, com que no podem saber com s’aprofitaran, el que mirarem serà: aquesta oportunitat que obre l’acord d’associació, com s’ha aprofitat en altres llocs? Després contrastarem cada oportunitat amb la nostra realitat per veure com de plausible o no és aquest escenari.
Per tant, la part dels costos la podrem tenir segurament més clara i la part d’oportunitats al final el que farem serà il·luminar quines oportunitats ens obre i plantejar hipòtesis sobre els possibles graus d’aprofitament.

Les oportunitats són totes quantificables?
Clar, hi ha tot d’intangibles que no es poden mesurar. Per exemple, la fiabilitat que ens donarà el fet d’estar dins de l’acord d’associació. Això com ho mesurem? La confiança de les institucions europees cap a tu. L’impacte sobre la teva marca quan estàs fugint de l’etiqueta de paradís fiscal. Com t’ajuda? Tot això ara no ho podem quantificar, però són intangibles que també han de posar-se damunt la taula i que quan fem aquest balanç abans del referèndum haurem de tenir en compte.

Tot això tindrà un seguiment després del referèndum?
Sí, ens hem de situar en el supòsit que hem aprovat l’acord d’associació i per aquest motiu estem dissenyant tot un sistema d’indicadors per fer el seguiment i el monitoratge de l’acord d’associació des del primer moment en què s’apliqui. 

Perquè tota política pública la pots tirar enrere i potser ens adonem després que l’acord d’associació no ens interessa per a res o que ens fa molt de mal. O al revés, que ens aporta molt. Tot això ho hem de saber. Ho hem de poder quantificar. Aquest sistema d’indicadors ens permetrà anar introduint des del primer moment, si és que realment s’aprova l’acord, tots els costos i  els beneficis que ens aporta perquè la gent pugui tenir aquesta informació: els diferents sectors productius, el govern, les institucions, l’oposició, la ciutadania... Que tothom pugui tenir aquesta informació. Per exemple, en aquest sector l’associació ens està aportant molt més del que pensàvem i en canvi en aquest altre no està funcionant com esperàvem.

Seran dades obertes?
Les dades no seran de l’AR+I, seran dades que ens oferiran sobretot des del sector públic. Nosaltres podem construir l’eina, però no podem decidir que siguin obertes o no. Ara bé, no tinc cap problema a dir que considero que haurien de ser obertes.

Quins són els altres dos projectes?
Un d’ells és la construcció d’un baròmetre per conèixer de forma integral l’estat d’opinió sobre les relacions entre Andorra i Europa. Aquí volem ser molt ambiciosos perquè és un tipus d’estudi que pot ser molt interessant per a nosaltres, en clau interna, però també per al món de la recerca en general. Andorra, com a cas d’estudi, surt molt sovint en estudis internacionals amb un requadre gris, amb un guionet o amb un “n. d.” perquè no hi ha dades. Però som conscients que el nostre procés d’associació amb la Unió Europea és molt interessant pel moment en què es dona, després del Brexit, i per la manera com s’ha negociat amb una part comuna per a tres microestats i una altra part separada. També és interessant pel moment en què estem, el 2021, en què ja s’han fet altres acords d’associació i s’han fet de manera diferent. Per tant, és un cas d’estudi que també pot interessar fora, tot i que la intenció principal i la utilitat que li busquem és que serveixi a la ciutadania andorrana per prendre les millors decisions. 

Tendim a confondre l’estat d’opinió amb allò que surt a Twitter?
Els estudis més a fons sobre l’estat d’opinió, o te’ls fas o te’ls fan. És a dir, o els fem bé o efectivament ens quedarem amb els tuits que veurem al nostre timeline o amb l’enquesta que pugui fer un diari, amb molt bones intencions però sense una mostra aleatòria, sinó amb una pregunta llançada a l’aire i ja veurem qui respon. Ens quedarem amb l’últim estirabot d’una persona que hi estigui en contra o amb l’última mostra d’entusiasme desfermat d’una persona que hi estigui molt a favor o que hi tingui un interès determinat. Aleshores el que volem construir és una eina que ens pugui mostrar clarament quin és l’estat d’opinió i per què canvia en el temps. Això implica mirar-nos-ho des de molts punts de vista diferents i amb una metodologia molt rica. Farem enquestes, però també tindrem un panell d’experts a qui anirem trucant, farem entrevistes a actors clau i a persones anònimes, farem seguiment de les opinions a les xarxes socials i també de l’opinió publicada, dels articles editorials de la premsa i també de les columnes dels opinadors. I també analitzarem els discursos dels partits polítics, al Consell General i fora del Consell General.

I el tercer projecte?
Miro de projectar-me en el cap d’una persona que haurà de votar al referèndum i penso què és el que li podem aportar que li sigui útil en el seu procés de reflexió i presa de decisió. Per això, més enllà del què, penso que hem d’explicar com s’ha fet tota aquesta negociació de l’acord d’associació. Ho podíem haver fet millor? Hem comptat amb tothom? S’ha arribat prou a fons? Altres ho han fet igual? Jo crec que aquesta és una informació essencial a l’hora de poder votar. Vull saber com s’ha treballat això abans de poder donar el meu vistiplau a l’acord. Aquí el que farem és una anàlisi de política pública, entenent tota la negociació des del primer moment com una política pública que mirarem d’analitzar.

Seria un tipus d’anàlisi per fer amb altres polítiques públiques?
La línia de recerca de l’AR+I es diu precisament “anàlisi de polítiques públiques”. És una feinada i no és fàcil de fer en entorns petits com el nostre perquè no tothom et vol explicar com fa les coses o per què les fa. Per tant no ho podrem fer amb tots els projectes que voldríem, però sí que ho volem fer amb les grans polítiques públiques i una d’elles és aquesta. Seria molt interessant analitzar també la política pública entorn de la Covid. És un problema que tenim, i analitzar com s’ha gestionat ens seria molt útil. Sense dades, sense informació, ens movem per intuïció i no podem saber què cal millorar. A mi m’agradaria poder analitzar com a mínim una política pública a l’any.

I fora de l’acord d’associació, quines altres línies de recerca té obertes l’AR+I en matèria política?
Una línia que hem encetat és el tema dels partits polítics per comprendre una mica millor les nostres particularitats, sempre amb una lògica comparada. I encara hi ha una altra línia que és l’anàlisi de les relacions internacionals. Normalment la nostra mirada se centra en quins acords tenim, quants ambaixadors, quantes ambaixades... El que vull  és que ens hi aproximem des d’una altra mirada: què ens aporten aquestes relacions internacionals? Perquè sovint és una cosa molt invisible, però que té unes repercussions importants en el dia a dia.