“Benvinguts” a Valls de Valira, però l’edificació està molt restringida

Polèmiques a banda, el cert és que no són pocs els habitants d’Andorra que comencen a desfilar –o es plantegen fer-ho–  frontera avall, i és el municipi Valls de Valira (171 quilòmetres quadrats, un dels més extensos de Catalunya, també dels menys poblats: no arriba a 800 censats) el que limita amb el Principat. “Aquí encara hi cabem, són benvinguts, no tenim precisament un problema d’excés de població, sinó al contrari, hi ha pobles petits on ja estaria bé que hi visqués més gent”, comenta l’alcalde, Ricard Mateu (ERC). Ara bé, i aquí comencen els matisos, “amb una mesura, evidentment”. El planejament urbanístic és molt estricte i impedeix l’edificació d’habitatges nous de menys de 100 metres quadrats i, per descomptat, els grans conglomerats de pisos de 40 metres quadrats que resultarien més sucosos per als constructors. Com en altres municipis de la comarca, l’oferta existent se centra molt en cases unifamiliars als centres dels petits nuclis, edificis que habitualment necessiten una reforma. Així les coses, difícilment, semblaria, es pot considerar un destí diguem-ne d’urgència per a qui busca un pis de lloguer a preu assequible i certa urgència. 

Al municipi, prossegueix Mateu, “tenim els recursos que tenim i la capacitat d’absorció de gent és limitada”. De fet, encara que hi han arribat nous residents els últims temps, calcula que la població no s’ha modificat gaire: s’ha equilibrat amb les cases que s’han anat tancant. Entre aquestes estarien les disponibles. “Una altra cosa és que algú pensi a requalificar terrenys i que baixi massivament gent des d’Andorra” a noves construccions. Això, evidentment, està fora de qualsevol possibilitat real, puntualitza Mateu. “Les cases o pallers, dins dels nuclis urbans a la venda, transformables, rehabilitades, és el que tenim disponible. Una altra cosa seria una promoció de, posem per cas, trenta habitatges fora dels nuclis urbans, això ja no ho acceptaria el territori”. Per abastiment d’aigua, depuradores i altres serveis. “Fora un creixement que no està justificat”. 

El pla d’urbanisme general és del 2013 i permet la rehabilitació, així com “el creixement que poden absorbir aquests petits pobles, així com uns espais de creixement en algunes zones adjacents”, exposa el batlle. “Però al nostre municipi es va pautar molt la densitat i no s’accepten habitatges de quaranta o cinquanta metres quadrats”. Això suposa “que d’alguna manera ja s’estan vetant promocions intensives que situarien grans quantitats de gent on el territori no ho pot acceptar”. Inicialment, puntualitza, el lloc on es va preveure un major creixement possible va ser el nucli d’Anserall, més proper a la carretera, “però es va preveure amb la figura dels plans de millora, que suposa que qualsevol promoció hauria de cedir terreny per a espais verds, carrers, habitatge social, etcètera”. Ara com ara no ha arribat cap projecte possible, “i si n’arribés, s’hauria de valorar, perquè s’han de tenir en compte els serveis a prestar, no podem donar llicències i generar un problema”.  En aquestes condicions, els últims anys a penes s’han fet algunes promocions d’habitatge unifamiliar a Anserall.  Si no hi ha hagut més projectes “deu ser perquè no hi ha hagut prou pressió i perquè no deu ser rendible per als promotors, com serien els apartaments de 40 metres quadrats”.  

El pla del 2013 va arribar tard per nyaps com alguns dels edificis a la zona de Poble Sec, nucli on ja s’havia construït molt anàrquicament als anys seixanta i setanta. Amb els problemes consegüents, de carrers massa estrets a falta d’aparcaments, un gran dèficit del barri. 

Per tant, conclou, “benvinguts” a l’extens municipi, amb nuclis tan propers a Andorra com Arcavell. “Però aquí hi ha l’hàndicap de l’alçada i qui hi vingui ha de saber que ve a viure a un poble de muntanya”.