Tècnics de Paisatges Vius, entitat dedicada a la conservació de la natura, han delimitat recentment alguns cantaders de gall fer a la Cerdanya. La seva localització els permet obtenir informació per a poder estudiar l’estat i tendència de la població. L’acció s’emmarca en el projecte ‘Conservació del gall fer al Pirineu a Catalunya’ que duu l’entitat de la mà d’Endesa, en el marc del Pla de Conservació de la companyia energètica i sota la supervisió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
Una paràbola connectada a un micròfon, una gravadora i molta paciència són les claus per a ubicar amb precisió els límits dels indrets que freqüenta l’espècie durant el període de zel per reproduir-se. El director de Paisatges Vius, Guillem Mas, explica que “és una feina dura i sovint infructuosa, ja que s’han de recórrer grans extensions al llarg i ample del bosc per a trobar excrements recents a terra, entre herbes i fulles”. Un cop localitzat el lloc, es pot dur a terme un estudi de la població comptabilitzant el nombre de mascles que hi ha, un dels indicadors que s’utilitzen per a avaluar la tendència de la població a Catalunya.
Aquesta és una acció més de les que s’estan fent en el marc del projecte de conservació del gall fer d’Endesa i Paisatges Vius. Pel que fa a la senyalització de línies elèctriques, l’any passat es van actuar en dues: una al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al terme municipal de Rialp (Pallars Sobirà), i l’altra al municipi d’Arties (Val d’Aran). Entre aquestes sumen gairebé tres quilòmetres, amb l’objectiu d’evitar que el gall fer hi col·lisioni. Enguany s’actuarà al municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), a més de retirar una línia en desús a la Val d’Aran.
Accions de prevenció
També s’han col·locat fins a set barreres que restringeixen el pas de vehicles a diferents indrets sensibles per al gall fer dels Rasos de Peguera i de la Serra d’Ensija (Berguedà). En aquests punts també s’hi ha instal·lat un cartell informatiu explicant la importància de prendre mesures d’aquest tipus. Així mateix, s’ha tancat un vuitè camí amb la col·locació de grans pedres a la zona de la Cerdanya, ja que l’activitat humana en els boscos on viu el gall fer, quan es fa de forma massiva i no controlada, és un dels gran problemes per a la preservació de les poblacions que hi ha a Catalunya.
Espècie en perill d’extinció
Ara fa un any que la Generalitat va declarar el gall fer espècie en perill d’extinció (fins a aquell moment se’l considerava en grau de vulnerable). Segons les conclusions d’un informe del Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern català, la població s’ha reduït entre un 31 i un 34% en els darrers deu anys. De fet, el gall fer, Tetrao urogallus aquitanicus, és una espècie en regressió a tot Europa.
