Les Nacions Unides han deixat molt clara una cosa: Andorra s’ha de posar de debò amb la despenalització de l’avortament. És una temàtica que es porta debatent als carrers del Principat durant ja massa temps, i que un organisme com l’ONU t’assenyali així, suposa un afer molt poc afavoridor pel Principat.
Si bé s’ha de ser conscient que un dels nostres caps d’Estat no està gens convençut per aquesta matèria, tot i que el Vaticà va obrir una petita escletxa durant la visita del secretari d’Estat de la Santa Seu per Meritxell, l’assumpte requereix polítics valents que estiguin disposats a mediar i trobar una solució veritablement satisfactòria que posi remei a aquest conflicte social existent al país.
I aquest és el problema quan se’ls hi pregunta al Govern actual, qui es va presentar a les eleccions prometent solucions en aquesta matèria, quan expliquen que es vol fer una comissió per treballar «de forma discreta». Què vol dir exactament això? Perquè si el que vol dir és fer un ‘xiringuito’ amb un cartellet on posi ‘avortament’, on es facin múltiples reunions que no arribin a cap lloc, per això més val dir que no s’atreveixen a ficar-se en aquestes qüestions tan polèmiques i que prefereixen no fer res per no enfadar a ningú.
És important mantenir les condicions actuals del país mitjançant el coprincipat, al mateix temps que s’avança en matèries socials tan demandades com aquesta. Però, per aquest tipus de qüestions, es necessiten autèntics polítics que afrontin els problemes i demandes de la ciutadania amb valentia, efectivitat i responsabilitat. La llastima és que no sembla que aquestes característiques estiguin instal·lades dins de l’actual Executiu, que si pretén posar-se una medalla per fer una comissió sobre l’avortament per calmar les aigües, la cosa no va bé.
