Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Entrevista: «La mentalitat andorrana és una mica bipolar»

Qui conegui a Jordi Troguet sap que és una persona molt curiosa, sempre disposada a ampliar els seus coneixements, sobretot pel que fa a temes que encara amaguen moltes incògnites com ara la hipnosi i el mentalisme, i amb una capacitat comunicativa i creativa que no sembla tenir límits. Després de formar-se com a xef, va fer teatre, i es va endinsar en el món dels monòlegs, on va ser finalista del Ier Concurs internacional de monòlegs en català. Al proper mes de novembre (dies 16, 17, 23, 24 i 30 de novembre, i 1 de desembre) estrenarà Bipolar, al teatre de les Fontetes de la Massana. Es tracta d’una dramèdia on Troguet, mitjançant la paraula, la música i l’audiovisual, farà que els espectadors visquin una experiència global que va molt més enllà de la malaltia.

 –Què veuran els espectadors a Bipolar?


–La combinació perfecta d’humor i reflexió per parlar d’aquells temes tabú que a la gent li fa vergonya parlar, sobretot a Andorra, on encara importa molt el què diran. Hi haurà una mica de tot el que m’agrada: tocar la guitarra, fer monòlegs, una mica de màgia... per parlar de la malaltia però també fer referència a l’expressió que moltes vegades fem servir per descriure la contradicció de sentiments i pensaments que sentim en el dia a dia, quan la majoria de vegades no en sabem res d’aquesta malaltia. I jo jugo amb això.

–Com descriuria al protagonista?
–És una persona que té alts i baixos emocionals i que em permet parlar d’un ventall de coses sense que quedi forçat o artificial, perquè d’alguna manera, la mentalitat andorrana també és una mica bipolar. Sé que no agradarà a tothom, però segur que la gent marxarà amb una reflexió a casa seva. La idea és fer-la sortir de la seva zona de confort.

–Parlar de la salut mental d’un mateix continua sent difícil.
– Soc plenament conscient, i per això vaig veure que l’humor no és el millor punt de partida; de fet, l’obra és més aviat una reflexió per trencar els estigmes i el tabú que hi ha al voltant de les malalties mentals. En aquest sentit, crec que és important que se sàpiga que l’obra ha estat validada per Josep Ramos, cap de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i per Carles Mur, cap del Servei de Salut Mental del SAAS. Això em dona molta tranquil·litat, perquè una cosa és escriure monòlegs i una altra molt diferent fer una obra protagonitzada per una persona bipolar.

–En el muntatge no ha estat sol, oi?
– No, he estat molt ben acompanyat. La direcció artística corre a càrrec de la companyia Líquid Dansa; la Vero i la Mònica són les més grans professionals del país i a més són amigues meves. A més, la música l’ha feta en exclusiva l’Oriol Vilella, que va ser el meu professor de guitarra, i amic íntim. I la comunicació la porta la Gemma Bosch, d’Efecte Boomerang, que porta la comunicació d’alguns dels esdeveniments més importants del país. Sense oblidar-me del suport que m’han donat el Govern d’Andorra, via el Ministeri de Salut, el Comú de la Massana, així com diverses empreses privades.