Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Entrevista: «Si les cançons són bones, la música no entén ni d’idiomes ni de fronteres»

‘Buhos’ és grup de música que va néixer l’any 2005 a Calafell. L’estil que els defineix és el rock festiu L’any 2018 van treure el disc ‘La Gran Vida’ on hi ha el single ‘Volcans’ que és un gran èxit i amb el qual molta gent els ha descobert. Avui actuen a la Festa Major d’Andorra la Vella. Per a aquells que els agrada aquest grup, podran gaudir del concert a les 23.30 hores a la Plaça Guillermó de la parròquia. Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb el cantant del grup, Guillem Solé, per a fer un repàs de la seva trajectòria i comentar la seva visita anual al país. 

–Què significa per a vostè la música?
–La música és la meva vida.

 –Per què van escollir el nom de ‘Buhos’? D’on ve?


–Perquè no teníem nom i en un concert que havíem de fer, ens van dir: «Vinga, que volem que toqueu» i allà hi havia un home que es deia Manolo i va dir «poneros los Buhos que siempre estáis despiertos por la noche» i vam dir, doncs posa Buhos i ja es va quedar per sempre.

 –Avui actuen a la Festa Major d’Andorra la Vella. No és la primera vegada que venen, què significa per a vostès tornar a Andorra?


–Doncs ens encanta perquè és un lloc on només hem anat una vegada a l’any i això ho fa molt especial. Sempre mirem de pujar una vegada a l’any perquè ens agrada i perquè si ho féssim més sovint, perdria una mica la gràcia. Així tota la gent que és d’allà ens pot venir a veure, és com quan anem a Mallorca o Madrid que també intentem anar una vegada a l’any. Són llocs que no hi toques moltes vegades i quan hi vas, la gent té moltes ganes de veure’t. 

–En aquest concert tocaran totes les cançons de l’últim disc o faran un repàs dels temes amb més èxit?
–És una barreja entre els temes de més èxit i els quatre o cinc que estan triomfant més del nou disc. 

–La cançó que han fet junt amb Juan i Victor Magan, ‘El món de veritat’ és una cançó que està tenint molt èxit, sobretot a la plataforma de TikTok. Com va sorgir aquesta col·laboració?
–Perquè coneixíem al Víctor i sempre dèiem que havíem de fer alguna cosa. Vam anar a alguns concerts del seu germà Juan Magan, ens ho vam passar molt bé amb ells i vam fer molt bona relació. Llavors quan vam trobar una cançó que tenia aquest rotllo una mica Magan li vam dir: «Tio, mira que justament hem compost una que té aquest rotllo teu» i quan ho va veure va dir: «Ostres, doncs m’animo a cantar-la». 

–‘Volcans’ és una cançó amb la qual molta gent els va conèixer. La considerarien un ‘hit’ dins del seu repertori musical? Què sent en un concert quan veu que tothom canta i gaudeix tant amb aquesta cançó?
– Home, evidentment. És una cançó que ha superat totes les fronteres, anem a tocar a França, Euskadi o Galicia, a llocs que estan lluny i la gent la coneix. ‘Volcans’ ha estat número u a la ràdio d’Euskadi o a les ràdios de fora tot i ser en català. És una cançó que ha guanyat tot en allò què ha participat: Millor cançó de l’any de l’Enderrock. És una cançó guanyadora, que emociona, que toca el cor, que, a més a més, és èpica, festiva i ballable. Per això, passen els anys i totes les orquestres encara la toquen i els Djs encara la punxen. Hi ha moltes discoteques que mai punxen en català i l’única que sona és ‘Volcans’. Això a nosaltres ens sembla bastant increïble.

–Imagino que veure en un concert que tothom comença a cridar i cantar a ple pulmó aquesta cançó, deu ser espectacular, no?
–Sí, és màgic i sobretot quan ho fas lluny de casa, per exemple, quan toquem a Albacete al Viñarock. Perquè aquí estem acostumats, però quan anem tan lluny, veure que la cançó, tot i ser en català, ha superat totes les fronteres ens deixa amb la boca oberta: «Que bèstia». Demostra que si les cançons són bones, la música no entén ni d’idiomes ni de fronteres. 

–Un altre single també molt especial i conegut és ‘Barcelona s’il·lumina’, ja que reflecteix molt bé l’ambient que es viu a la ciutat comtal. Creu que aquesta cançó continua representant a Barcelona? La frase «Barcelona s’il·lumina quan et tinc al meu costat», va dedicada a algú en concret?
–Jo crec que representa una època i un moment de Barcelona, que és quan jo la vaig fer. Evidentment, si fes aquest retrat avui el faria diferent. El que està guai és que et porta a una Barcelona que tots hem viscut, els que tenim una edat sabem de quina Barcelona parlem. La frase està dedicada a, no a una persona en concret, sinó a la gent que t’estimes. Si estic amb el meu avi, la meva parella o la meva mare, Barcelona canvia perquè com estic amb algú que em motiva, fa que tot brilli d’una altra manera.

–‘El Dia de la Victòria’ és una col·laboració que van fer juntament amb Miki Nuñez, Suu i Lildami. Com va sorgir? La va compondre durant la pandèmia?
–Amb la Suu érem molt amics des que ella va començar, amb el Miki, un dia vam veure que va penjar una història quan estava a ‘Operación Triunfo’ de ‘Barcelona s’il·lumina’ i el Lildami quan començava ell, algunes vegades havíem coincidit i ens quèiem molt bé. Llavors vam pensar, anem a treure tres que són molt jovenets, però que ens cauen molt bé. Sí, la vaig fer durant la pandèmia perquè era com ‘El dia de la Victòria’, jo el vaig fer com obert perquè quan passés això no es parlés de la pandèmia pròpiament. Fa unes setmanes la vaig tocar a Salt i el que és independent ‘El Dia de la Victòria’ és quan és la independència, el que és ‘fiestero’ és el dia que es fa la festa, cadascú la pot interpretar com ell vol. La vaig fer durant la pandèmia pensant que hi hauria un dia en què ja ens hauríem oblidat de tota aquesta merda i tornaríem a viure normal. Ara quan la toquem ens adonem que la vaig fer pensant amb això i justament ara és quan la gent ho rebenta. Perquè la cançó parlava d’això de què hi hauria un dia que tornaríem a estar amb una vida plàcida com abans i quan la fem és com «sembla mentida que la vaig fer pensant en això i ara que estem en aquest punt és quan més peta». 

–El confinament és una etapa que li va ser fàcil de gestionar i va anar bé al grup o més aviat tot el contrari?
–Ah no, molt bé, jo vaig ser súper feliç, a mi m’agradaria confinar-me un mes a l’any. Vaig poder estar més que mai amb la meva família, vaig poder estar a casa tranquil, sense haver de córrer. Vaig ser molt feliç, tinc un record brutal de tan bé que vam estar aquí a casa, de tan units que vam estar, les hores que vam estar junts. Crec que és el que falta a la societat, estar amb la gent més propera i deixar-se estar de tanta ‘gilipollada’.  

–Hi ha cançons que associes a determinades èpoques de la teva vida i cada vegada que les escoltes et transporta a aquell moment determinat. Un exemple podria ser ‘Brama’, un single que s’enganxa fàcilment. En què es va inspirar per a composar aquesta cançó?
–Ostres, fa tants anys ja, però vaig començar a escriure i em va sortir aquest conte. Volia fer una cançó que semblés un conte infantil, però que a la vegada als grans també els agradés. Però, no recordo en què em vaig inspirar, sé que tenia ganes de fer com una mena de cançó-conte. 

–Té algun lloc que l’ajudi a inspirar-se per a composar les cançons o és indiferent? La composició en el cas de vostès, és una acció individual o més aviat grupal?
–No, quan estic feliç, si estic feliç i a gust em surt sol. Quan molta gent em mareja i em ratllo, em costa molt compondre. Però, quan estic feliç dic ostres, el lloc és el de menys i és més l’estat anímic. Per exemple, quan estic fent molts concerts estic molt content i quan arribo és de matinada, no puc dormir, em poso a escriure i em surten coses guapíssimes. En canvi, potser a l’hivern és tot més tristot i es fa fosc aviat i dic «ostres, vull fer una cançó i no em surt res». Jo faig totes les lletres, des de sempre, i els meus companys fan les músiques i sempre ho tenim així distribuït.  

–Són un grup que porten 18 anys de trajectòria. Si hagués de fer un top 5 de totes les cançons que han publicat, quin seria?
–A mi la que més m’agrada és ‘Barcelona s’il·lumina’, després ‘Transmets Energia’ i després potser ‘Volcans’. Aquestes tres sempre són les que més m’agraden perquè quan arribes al concert, sempre dic «oh, que bé ara ve aquesta que m’encanta fer-la». Les altres ja estan com més igualades, podria dir aquestes tres més top i després si n’hagués de triar dues més diria ‘El Dia de la Victòria’ i ‘El món de veritat’, serien potser el top 5. 

–Quina col·laboració és la més especial que han fet fins ara? I quina tenen pendent de fer?
–Amb el Gerard Quintana de ‘Sopa de Cabra’ quan vaig fer una cançó que es deia ‘Nen dels 80’ de fa molts anys que no ens coneixia ningú i ell va voler col·laborar amb nosaltres quan no érem ningú i mai oblidaré que és una bona persona que em va ajudar en un moment en què el més normal és que se m’hagués tret de sobre. El fet que algú com ell, que estava en el seu bon moment, vulgui col·laborar, no s’oblida. M’agradaria amb algun grup americà. Sé que és impossible, però m’agradaria que fos Bruce Springsteen, ja que l’escoltava quan era nen.  

–Estan tenint un estiu ple de concerts i acabaran l’any anant Londres, Holanda i Itàlia. És el primer any que actuen per Europa?
–Havíem anat a França que estava a prop, però una gira europea és la primera vegada. Realment, anem allà a veure què passa, sabem que hi ha catalans per tot arreu i esperem que ens vinguin a veure. Però, no tenim unes expectatives excessivament altes, sinó que hi hagi el que hi hagi per a nosaltres serà un regal. I si toquem i hi ha 200 o 500 persones, ens és igual, només que n’hi hagi 20 per a nosaltres ja valdrà la pena perquè estarem tan lluny de casa que serà tota una experiència. 

–Una vegada acabin la gira, continuaran treballant en un nou projecte o faran un descans?
–No, perquè com ens agrada el que fem, la intenció és continuar. Si de salut estic bé així com ara que estic a ‘tope’, jo crec que faré cançons noves i concerts. No tinc ganes de parar, quan en tingui ganes, pararé de cop i ja està. Però mentre m’ho estigui passant bé, vegi que la gent ve als concerts i ens escoltin, és difícil parar perquè estàs fent el que t’agrada. Tinc clar que soc un privilegiat, a molta gent li encantaria fer el que faig. Sí, estic treballant en nous singles perquè de lletres jo sempre n’escric. Cada dia o cada dos dies hi ha un moment que em paro i abans d’anar a dormir escric una mica. De 10 que en faig potser hi ha mitja que acaba sortint, però l’exercici d’escriure el faig sempre.