La sala d’exposicions del Comú d’Encamp ha acollit aquesta setmana la inauguració de l’exposició ‘Escultures’, de l’artista navarrès Manuel Clemente Ochoa. La mostra és d’accés gratuït i es podrà visitar fins al 28 de setembre a la planta baixa de Casa Comuna en horari d’obertura al públic, de 8 h a 17 h.
Clemente Ochoa té tres obres exposades actualment a Andorra, una d’elles a Encamp (‘Confluències, 1989), una altra al Pas de la Casa (‘Amistat’, 1994) i una tercera a Canillo (‘Triomfs’, 1991). A més, les seves creacions escultòriques i pictòriques estan distribuïdes en nombrosos museus. I més de 50 peces de gran format es troben en la via pública de tota la península espanyola, Canàries, França, Suïssa i diversos Emirats Àrabs.
L’escultor ha volgut fer un recull especial de les seves obres per a exposar-les a la parròquia encampadana i mostrar 18 de les seves creacions al públic amb la voluntat de donar a conèixer part de la seva trajectòria i evolució.
Clemente Ochoa ha agraït al comú d’Encamp poder exposar a Andorra i ha explicat el laboriós treball de creació que suposen aquestes escultures de gran format “l’evolució de les meves obres expressen sentiments com l’amistat, la superació o, fins i tot, rancúnia”. Clemente Ochoa ha recordat que “això ho vinc fent des dels 10 anys que vaig començar a modelar” i ha afegit que “m’he inspirat sempre creant formes lliures”.
L’escultor, visiblement emocionat ha catalogat l’exposició com “l’entrega de la meva vida, perquè després de la família, el més important ha estat: l’art”.
La cònsol major, Laura Mas, ha agraït a l’escultor la seva predisposició per a venir a exposar a Encamp i ha recordat que “podem gaudir de la seva obra no només durant l’exposició que tindrem aquests dies de setembre sinó de forma permanent, ja que tenim dues de les seves obres exposades a l’aire lliure a la parròquia”
Les obres de Clemente Ochoa
L’ésser humà és el referent fonamental de les obres de Clemente Ochoa, tot al·ludint tant a la seva vessant física (molt especialment a la seva capacitat dinàmica) com l’anímica, en evocar sentiments i emocions.
Des de finals dels anys 80, les creacions d’Ochoa mostren la seva particular evasió del terra per a envair l’espai amb formes que semblen traços arabescs o signes dibuixats en l’aire: configuracions d’aèria gestualitat, l’energia intrínseca i ímpetu ascensional de les quals sembla aprofitar l’impuls del vent per a mantenir-les ingràvides en l’aire. Encara que en altres casos, les formes es buiden i repleguen en si mateixes tot empresonant un espai d’intimitat entre elles.
