Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Pel Baridà, de conte en conte

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte

Carme Invernón i Isidre Domenjó van presentar el conte ‘Les gallines d’Aristot’ al poblet a què al·ludeix el títol.

Carme Invernón i Isidre Domenjó van presentar el conte ‘Les gallines d’Aristot’ al poblet a què al·ludeix el títol.


Escrit per: 

Alba Doral / Foto: BonDia

Les gallines d’Aristot porten calces. Però no tanga. Al Querforadat, els propis tenen preparada la resposta per quan els estranys els venen a preguntar que per on para el forat que dona nom al poble. És la molt subtil pinzellada d’humor adult, un pèl escatològic com agrada a molts, que trasllueixen els contes infantils amb què Isidre Domenjó i la il·lustradora Carmen Invernon estan recorrent la comarca pirinenca del Baridà, quatre contes fins al moment, inclosos a la col·lecció Petit Pirineu, de Salòria. Petites picades d’ull perquè les narracions, a banda del preciosisme de les il·lustracions, puguin oferir diferents nivells de lectura. 
Domenjó ja té esbossat la que serà la cinquena aportació del tàndem a la col·lecció del segell de Marcel·lí Pasqual. El Querforadat, dèiem, serà l’escenari. La narració tindrà com a base una llegenda recollida per Joan Obiols en els seus llibres de recorreguts pirinencs. L’acció succeeix en aquell imprecís als temps dels moros tan útil a la narrativa oral, “i tan incorrecte històricament parlant”, puntualitza l’autor. Sigui com sigui, aquests moros fantàstics assetgen el poble “i passen els dies i passen les setmanes, però la gent del poble no es rendeix, no treu la bandera blanca”. Finalment, “cansats de tot plegat, aixequen el setge i marxen”, deixant el poble indemne. La llegenda explica que el Querforadat es diu així precisament perquè hi ha un forat a la penya que permet endinsar-se a un passadís subterrani pel qual els habitants podien accedir tranquil·lament al riu, on pescaven les truites que els alimentaven aquells llargs dies encerclats. “Que quedi molt clar que no hi ha res de real, però en canvi, sovint als pobles aquesta  mena de llegendes les han donat per certes per explicar, per exemple, la toponímia”, puntualitza Domenjó. 
Serà, dèiem, la cinquena de les aportacions que el duet d’escriptor i dibuixant fan a la col·lecció. De la prèvia, Les gallines d’Aristot, se’n prepara també una nova edició, cosa que explicaven en una petita xerrada organitzada a l’elevat poble del municipi de Pont de Bar, una activitat proposta des del Consell Comarcal.  El conte està basat en un altre dels relats populars que circulen per la zona: a Aristot les gallines havien de portar calces per evitar que els ous baixessin rodolant fins a l’antic nucli Pont de Bar (arrasat per l’aiguat de 1982). El relat nu, és clar, també ha d’anar vestit, amb els detalls sortits de la imaginació de l’autor. 
Fruit de la col·laboració entre Invernón i Domenjó va ser el títol amb què Salòria va encetar la col·lecció, La trementinaire de les nenes rosses, ambientat òbviament a Tuixent. Després van publicar Anem a plegar manairons, amb una llegenda pirinenca molt popular al rerefons. Finalment, Les encantades de Toloriu, on un altre dels petits pobles del Baridà, aquesta zona a cavall entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, serveix d’escenari al relat. Les Encantades és una cova  de 200 metres de profunditat pels quals millor no endinsar-se alegrement i que durant la guerra civil va servir de refugi i que pren el nom d’unes dones amb suposats poders màgics.