Per què la contraofensiva ucraïnesa afronta el moment més decisiu?

BarcelonaEn un punt mal il·luminat d’una carretera cap al Donbass, un veterà soldat ucraïnès cridava: “Als russos ens els follarem”. Ho repetia, eufòricament, mentre feia gestos sexuals ajudant-se d’un fanal. Era un vespre del mes de febrer, just quan es complia un any de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i les tropes de Volodímir Zelenski tenien la moral pels núvols després d’haver recuperat una extensió considerable de territori gràcies a l’ofensiva de la tardor del 2022. 

Durant bona part de la guerra, entre els soldats de Kíiv ha imperat un discurs que ridiculitzava els militars russos. El fracàs de l’operació llampec amb què Moscou volia prendre el control de Kíiv o els pocs avenços russos durant el primer hivern de la invasió van consolidar la idea que els homes de Vladímir Putin no estaven tan preparats com es podia esperar. A les xarxes socials ucraïneses es va popularitzar un terme per anomenar-los: orcs, és a dir, monstres mitològics que acostumen a ser molt ferotges, però que no tenen gaire intel·ligència.

La contraofensiva ucraïnesa d’estiu, esperada amb insistència, ha canviat aquesta percepció. Ho admet un altre soldat de Kíiv, que prefereix l’anonimat. “Els russos n’han après. Estan fent una defensa molt forta. És difícil, però ens en sortirem”, escriu a través del xat d’Instagram. Els 800 quilòmetres de fortificacions que Rússia ha aixecat l'últim any estan donant fruits. Les tropes ucraïneses han hagut de fer front a un paisatge que no es veia des de la Segona Guerra Mundial: trinxeres profundes i connectades a través de túnels, camps del tot minats, múltiples posicions de tir ben blindades i un exèrcit, el rus, que ha pogut reconstituir-se i que continua ben armat. 

Una periodista ucraïnesa, ben informada de les interioritats de les tropes de Kíiv, explica una estampa prou il·lustrativa del moment actual: ha augmentat el nombre de soldats que intenten escapolir-se d’anar al front perquè són conscients que les probabilitats de morir també han augmentat. Els últims informes de la intel·ligència occidental donen força a aquesta versió: la contraofensiva, sagnant, ha accentuat les baixes d’Ucraïna i cada metre guanyat ha estat a canvi de moltes vides, sobretot de joves soldats acabats d’incorporar-se a l'exèrcit i, per tant, poc entrenats. 

Melitópol, a 70 quilòmetres

Han passat quatre mesos des de l’inici de la contraofensiva i Ucraïna afronta ara un dels moments més delicats de la guerra: la tardor ha arribat, no s’han aconseguit grans triomfs durant un estiu que molts experts auguraven decisiu i la situació al camp de batalla continua prou enquistada. Ni Occident ni Kíiv volen sentir a parlar de fracàs, però Zelenski ha hagut de sentir que alguns dels seus aliats –començant pel mateix Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN– admetien que s’estava avançant més lentament del que preveien. 

L’ARA ha traslladat aquest missatge a un dels combatents ucraïnesos que participen en l’ofensiva. La seva resposta: “Tot el que puc dir és que vinguin ells i que ho facin més de pressa. Tothom és molt intel·ligent des de casa, assegut davant el televisor o l’ordinador”. Minuts després, i més calmat, afegeix un comentari: “Ja saps que no puc donar detalls de la contraofensiva… però puc assegurar que els meus germans [en referència als altres soldats] hi deixen la pell per recuperar cada metre”. 

El mateix dia que Stoltenberg va admetre la lentitud de la contraofensiva, també va dir que els soldats ucraïnesos guanyaven, de mitjana, uns 100 metres diaris. El gruix de l’operació militar –de tres direccions– és al front de Zaporíjia, i la ciutat de Melitópol, considerada l’eix dels territoris ocupats pel Kremlin a la costa ucraïnesa, continua sent l'objectiu principal. Per arribar a Melitópol –i dividir la zona envaïda pels russos– encara queden uns 70 quilòmetres, una distància gegant si es té en compte el ritme de conquesta actual dels homes de Zelenski. Però Ucraïna insisteix que la contraofensiva està en curs i que hi ha marge: es calcula que queden unes cinc setmanes de bon temps abans no s’intensifiquin les pluges de la tardor, que empantaneguen el terreny, i arribi el fred i la neu de l’hivern, que solen frenar els combats. 

El fron de guerra

Territori ocupat per Rússia abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Mariúpol

Territori ocupat per Rússia abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Mariúpol

Territori ocupat per Rússia abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Mariúpol

Sobre el mapa, els càlculs de Kíiv semblen prou clars. Després d’alliberar la petita localitat de Robotine, a finals d’agost, l'objectiu següent seria la ciutat estratègica de Tokmak, que abans de la invasió tenia més de 30.000 habitants. Ara es troben a 24 quilòmetres de Tokmak i la resistència russa continua sent ferotge: els experts creuen que la quantitat de mines que han escampat no és comparable a la de cap altra guerra i que, en les últimes setmanes, Moscou ha blindat encara més la ciutat, situada a 50 quilòmetres de Melitópol. Les batalles són –i seran– salvatges, tal com mostren alguns vídeos que comparteixen a les xarxes socials els mateixos militars ucraïnesos. Imatges per satèl·lit recents també ho corroboren: Robotine, que abans era un petit poble agrícola envoltat de camps de conreu, ara és un tros de terra cremada i plena de cràters on només queda la runa de les cases.

Canvi d'estratègia

Les fonts consultades per aquest diari coincideixen a dir que és massa aviat per treure'n conclusions. “L’any passat, [la ciutat de] Kherson es va recuperar al novembre i l’ofensiva es va accelerar a la tardor”, recorda Garvan Walshe, analista del European Policy Centre. Però també admeten que els resultats obtinguts fins ara no són els que el govern de Zelenski desitjava. 

El juny i el juliol, primers mesos de la contraofensiva, van ser especialment durs: tot i que no hi ha xifres exactes –Kíiv les amaga perquè les considera secret d’estat–, durant aquell període es va perdre una quantitat dolorosament alta de tancs, vehicles blindats i també de soldats joves. Els camps minats, el foc d’artilleria i, sobretot, la superioritat aèria –els caces occidentals encara no han arribat– van ser una combinació letal que va causar estralls entre les brigades ucraïneses que s’aventuraven a atacar les línies russes. Molts homes van morir de la mateixa manera: després que un tanc trepitgés una mina mentre obria camí i tota la columna que el seguia hagués d'aturar-se i fos víctima d'una pluja infernal d'artillera i drons bomba.

“Ucraïna no podia mantenir aquest ritme. En primer lloc perquè, a diferència de Rússia, l’armament hi és més limitat. En segon lloc perquè, com a estat democràtic, no pot utilitzar els seus soldats com a carn de canó”, apunta Pol Molas, president de la Societat d’Estudis Militars. Per aquest motiu, l’exèrcit de Zelenski es va veure obligat a canviar d’estratègia i ara, des de principis d’agost, opta majoritàriament per assalts de petites unitats d’infanteria, més discrets i més àgils, per desgastar a poc a poc la defensa russa, un mètode semblant al que es va utilitzar durant l’ofensiva de la tardor. “És una estratègia més lenta, però més segura”, afegeix Molas.

Tokmak, la clau de Zelenski

En argot bèl·lic, una línia defensiva és tot un seguit de fortificacions que els exèrcits preparen per barrar el pas a l'enemic. Normalment estan formades per tropes atrinxerades, sistemes antitancs –els russos s'anomenen "dents de drac", perquè la forma hi recorda–, nius de metralladores, camps de mines al davant i armament –especialment foc d'artilleria– al darrere.

A principis de setembre, Kíiv va trencar la primera de les tres línies defensives que els russos han aixecat per protegir Melitópol. La primera sol ser la més costosa, tot i que no és clar en quin estat es troben les altres dues. Alguns experts calculen que el Kremlin havia dedicat un 60% dels esforços –és a dir, temps i recursos– a construir la primera línia i només el 40% a la segona i la tercera. D'altres, en canvi, creuen que la tercera està més protegida perquè, bàsicament, és l'última. Aquest divendres, algunes informacions apuntaven que soldats ucraïnesos havien superat ja la segona línia en algun punt del front de Zaporíjia. No n'hi havia confirmació oficial.

Però, més enllà de les línies defensives, cal quedar-se amb un nom, el de l'esmentada ciutat de Tokmak. Si Kíiv aconsegueix prendre'n el control seria un pas important: el seu foc d'artilleria tindria a l'abast una línia de ferrocarril i una autopista, la M14, que Moscou utilitza per enviar subministrament cap a Crimea. Estratègicament, seria un cop dur per a Putin i Zelenski ja tindria un èxit important per oferir als aliats occidentals, mecenes de l'operació militar i que esperen, neguitosos, resultats.

A l'espera de les pluges de tardor, ja es pot anticipar una cosa: res fa pensar que la contraofensiva marcarà el desenllaç de la guerra, tal com sentenciaven a la primavera la majoria d'experts i alguns mandataris –tot i les crides a la prudència de Kíiv–. Sí que pot situar Ucraïna en una posició més favorable en una suposada taula de negociació amb Rússia. A Kíiv no en volen ni sentir a parlar, de negociar, però això sembla que dependrà més de la paciència dels aliats occidentals.