Contacta amb nosaltres
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Formulari de contacte
La carn de vedella d’Andorra és la més comercialitzada del país.
Escrit per:
E. O. G. / Foto: Facundo Santana
Al llarg de tot l’any 2022 es van sacrificar a Andorra un total de 1.431 caps de bestiar per fer carn de qualitat del país. Aquesta carn es consumeix tota internament, i representa el 15% del total del consum, segons va explicar al Diari BonDia el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, assenyalant, a més, que “hem arribat a ser molt eficients” i “aprofitem la totalitat de la bèstia sacrificada”.
És la de vedella la carn que més es comercialitza. L’any passat se’n van portar a l’escorxador un total de 768, una dada similar des del 2016. Les oscil·lacions “responen a la gestió que fan cadascun dels ramaders del país en funció de l’edat del seu ramat”, explica Casal, ja que si hi ha alguna mare vella que produeix menys es destina a carn aquell any i un altre any hi haurà més vedells. Pel que fa a bous, vaques i toros, l’any passat se’n van sacrificar 98, i des del 2016 que aquesta dada balla entre 80 i 100.
Equins i ovins
Amb la carn d’equí “tenim una fluctuació més variant”, exposa el ministre responsable de la ramaderia. Aquest 2022 van anar a l’escorxador nacional 16 animals, però “hem arribat a puntes de 60 caps de bestiar”. Aquesta variació s’explica pel preu de mercat de la carn de cavall que hi ha al voltant d’Andorra, que “s’ha incrementat els darrers anys i es paga molt bé fora d’Andorra”. Així, la cabanya al Principat “no ha disminuït, hi ha caps de bestiar que es venen a fora i que se sacrifiquen fora perquè estan més cotitzats”, assegura Casal.
En el cas dels bovins, també hi ha fluctuacions, però “la cabanya ramadera tampoc és tan estable”, adverteix el ministre d’Agricultura i Ramaderia tot exposant que de corders se’n van sacrificar 470 l’any passat i de cabrits 75.
Carn 100% de muntanya
Amb tot, s’està produint al voltant del 15% de la carn que es consumeix al país. Casal considera que es tracta d’unes xifres “bones”, especialment tenint en compte que el model ramader andorrà és de tipus extensiu, pel qual a l’estiu els animals pasturen a la muntanya i quan estan eixivernats, passant l’hivern a les explotacions ramaderes, alguns també mengen farratges produïts al país, procedents dels prats de dall. Justament aquest model fa que es pugui considerar “carn 100% de muntanya”, segons el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. I aquest “és el que tenim com a tret diferenciador de la resta de sistemes que tenim al nostre voltant”.
En aquest punt, el ministre contextualitza que quan es parla d’un consum intern del 15% s’ha de pensar que hi ha una “predominança” del sector turístic que fa que la població equivalent del país sigui d’uns 120.000 habitants, ja que els visitants, “pernoctin o no al país, consumeix als nostres establiments”.
A més “no hi ha exportació”, remarca el ministre tot afegint que la carn “té sortida, comercialitzem la carn fresca, no hi ha excedents que s’hagin de congelar i comercialitzar després”, afirma Casal. “Tot el que se sacrifica a l’escorxador té una sortida comercial a través de restaurants o de carnisseries, i fins i tot ara ja empaquetant amb safates per part de Ramaders d’Andorra”, recorda el ministre amb relació a la inversió feta i que “ha dotat de més autonomia la societat”.
Per tot, el ministre encarregat de la ramaderia considera que “hem arribat a ser molt eficients, perquè aprofitem la totalitat de la bèstia sacrificada” i, per tant, “la generació de residus carnis és molt baixa”. A més, “això també és important per a la societat Ramaders d’Andorra i per als propis ramaders, “perquè en treuen un benefici”, destaca Casal.
Cabanya dimensionada
Actualment “tenim una cabanya ramadera dimensionada a les nostres necessitats i que no genera excedents. Està equilibrada”, assegura el ministre titular de ramaderia, que considera que “arribar a ser autosuficents és molt complicat”. I ho és tant pel gruix de la població flotant a què s’ha d’abastir com també per les dimensions del territori. “La cabanya ramadera també s’ha de gestionar”, hi ha qüestions de residus, fems, consums diversos a tenir en compte que determinen el nombre de caps de bestiar de cada explotació. “Segurament alguna sí que pot tenir més capacitat de la que té”, aventura Casal, però recorda que “el territori és finit” i per tant la producció de carn es podria “allargar una mica però no exponencialment”.
En aquest sentit, el ministre també afegeix que malgrat que es pot acompanyar i s’acompanyarà els ramaders per ampliar la producció de carn de qualitat d’equí i oví, es farà “amb la voluntat sempre que tot allò que acabi anant a l’escorxador tingui una sortida comercial”. “Perquè, si no, estarem engreixant un sistema que no tindrà un revingut per al sector”, explica Casal, i això no es vol.
