Tal com ja preveien els mateixos sindicats convocants, la vaga d'educació en el primer dia de curs ha punxat. L'aturada ha tingut un seguiment que no arriba a l'1% en la majoria de centres que ja han notificat l'afectació de la protesta. Concretament, amb les dades del 61% de les escoles i instituts de Catalunya registrades, el seguiment de la convocatòria feta per USTEC, CGT i la Intersindical ha estat del 0,89%, segons el departament d'Educació. Tot i això, la protesta sindical sí que ha deixat imatges d'un tall puntual a la Gran Via de Barcelona, una entrada a la seu de la Fundació Bofill i la xiulada d'una vintena de persones a l'arribada del president Pere Aragonès i la consellera d'Educació, Anna Simó, a una escola per donar el tret de sortida al curs escolar.
Tot i l'escàs seguiment de la protesta sindical, la consellera d'Educació s'ha obert a parlar sobre una de les qüestions més criticades durant els últims mesos per la comunitat docent: l'avançament del calendari escolar. Simó ha estat clara assegurant que les classes continuaran començant abans de l'11 de setembre, però ha explicat que, tot i això, des del departament s'obren a parlar amb tots els agents educatius per explorar noves formes que no impliquin començar sempre el quart dia de setembre, tal com havia establert l'anterior conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Primer dia de curs amb normalitat
Més enllà de les protestes, l'inici de curs s'ha viscut amb emoció als centres. A l'Escola Mercè Rodoreda de Barcelona, quan faltaven més de 15 minuts perquè sonés el timbre que marca l’inici de les classes i el final d’un llarg estiu, ja hi havia un xivarri ensordidor a la porta. Famílies, nens i nenes –i fins i tot mascotes– feien temps davant l'entrada del centre que corona un gran cartell de "Biblioteca oberta", un clar exemple d'un dels principals reptes del curs que avui comença.
Per segon any consecutiu el curs comença amb un avançament del calendari, però aquest cop els més d'un milió i mig d'alumnes catalans tornen a l'escola amb un horari lectiu complet. Tot i haver tingut 75 dies de vacances d'estiu, la tornada no és fàcil per a ningú. "Només una selfie i ja està", implorava una preadolescent a la seva mare. S'havia trobat amb una de les seves millors amigues després de no veure's en tot l'estiu i volia immortalitzar el moment fent una story d'Instagram abans que els seus pares s'emportessin el mòbil perquè no el faci servir a l'escola. Al costat el Ricky i la Maria de 5è xocaven la mà entre ells per saludar-se. És el primer curs que els deixen venir sols a l'escola i havien quedat en trobar-se a la porta. "¿No havíem dit a dos quarts de nou?", li retreia ella.
A l'altre cantó del carrer l'escena era molt diferent. La Yune plorava desconsolada aferrada al seu pare, el Miguel. La seva germana petita, que encara va a la llar d'infants, l'havia acompanyat perquè la tornada a l'escola no se li fes tan costa amunt, però ni les carícies de la petita ni les paraules d'ànims del pare funcionaven. Per sort del Miguel la mestra que el curs passat era la tutora de la Yune va entrar en acció. L'abraçava i li preguntava com han anat les vacances mentre intentava convèncer-la per anar cap a la cantonada on s'agrupaven la resta d'alumnes de la seva edat.
En pocs minuts els professors de l'escola havien aconseguit organitzar el munt d'infants que s'esperaven jugant a l'entrada. Un dels professors parlava amb el Joel. "Tio, estàs més ros!", li comenta, i ell li etzibava: "Tu també tens la barba més blanca". Mentrestant el pare del Joel preguntava al mestre: "Avui jornada intensiva, no?" La pregunta es repetia diverses vegades, després que el curs passat molts alumnes estiguessin tot el mes de setembre fent classe només al matí. Entre els pares i mares també es comentava el preu i l'horari del menjador. "¿Tu sabies que aquest any és més car?", preguntava una mare a una altra mentre miraven com els seus fills aprofiten els últims moments de les vacances per jugar. "Encara ens queden 10 minuts!", reivindicava un d'ells.
Asseguts en un banc, molt més calmats i en silenci, hi havia quatre nens amb la seva àvia al mig. Era la Teresa, que explicava que abans de venir ja havien acompanyat el més gran a l'institut perquè la mare treballa. Ella és qui ha cuidat els cinc nets durant tot l'estiu. "Jo me'ls estimo moltíssim, però ara quan arribi a casa obriré una ampolla de cava per celebrar la tornada a l'escola", reconeixia.
Els reptes del curs per a l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Recuperar la confiança de la societat en els mestres
"Potser no és del que més s'està parlant, però sí que és significatiu", assegura la presidenta de l'associació Rosa Sensat, Mar Hurtado. Considera que, després d'una temporada amb molts canvis als centres educatius, multitud de convocatòries de vaga i la introducció de noves metodologies, el sector nota que "la societat està cansada i que es projecta poca confiança cap als docents". Per fer-hi front Hurtado aposta per reconèixer que en alguns moments els mestres "no s'han sabut explicar bé". Insisteix que han de "saber fer entendre als pares i mares que les reivindicacions són perquè es vol el millor per als seus fills i filles i per buscar la qualitat en educació. No pas per enfrontar-nos ni per voler treballar menys".
Escola inclusiva
Tot i que el 2017 es va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que havia de garantir que els infants amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris, des de Rosa Sensat alerten que queda molta feina per fer per arribar a aquest objectiu. Un repte que també reconeix el departament d'Educació, que ha augmentat el pressupost destinat al suport d'aquests alumnes, però que encara és insuficient. Una mostra la trobem al Baix Penedès, on gairebé una desena d'escoles han vist com se'ls reduïa el nombre d'hores de vetlladora per a aquest curs. Hurtado reivindica que "si s'exigeix una qualitat educativa, cal dotar de recursos els centres per afrontar les dificultats que suposa tenir una gran diversitat d'alumnes a les aules". L'única manera viable és fent un desplegament real del decret d'inclusió.
Implantació dels nous currículums
Aquest curs serà el moment de consolidar els nous currículums escolars que s'han aprovat en els últims anys a Catalunya. Uns currículums que aposten per un aprenentatge més competencial i menys memorístic i que la presidenta de Rosa Sensat qualifica d'"interessantíssims, però difícils d'interpretar". Explica que cal formar els docents i acompanyar-los en l'ús d'aquestes noves metodologies perquè "si els currículums no s'apliquen correctament, el resultat que s'espera no serà l'adequat i no es podran valorar correctament".
Cultura de centre
La presidenta de Rosa Sensat alerta que "l'escola ja no pot treballar amb petites individualitats de mestres boníssims". Explica que amb la situació que es viu actualment a les escoles i les dificultats emocionals que ha provocat la pandèmia és més necessari que mai "aconseguir generar una veritable cultura d'equip dins dels centres". Hurtado insisteix que per aconseguir-ho cal "trobar temps d'equip i prioritzar la coordinació", unes condicions incompatibles amb la inestabilitat de les plantilles i el poc temps que els docents han tingut per preparar el curs a causa de l'avançament del calendari escolar.
