Tots els ens públics hauran de tenir un servei de correcció lingüístic

Segons l’article 8.3 del Projecte de llei de la llengua pròpia i oficials entrat a tràmit parlamentari, “les institucions i els organismes públics i parapúblics han de garantir la correcció en l’ús de la llengua, i a aquest efecte s’han de dotar d’un servei de correcció i assessorament lingüístic, o bé contractar-lo”. Així, des del Consell General fins als comuns, passant per l’Administració de Justícia i totes les societats parapúbliques (FEDA, CASS, ARI i altres), agències i instituts, hauran de tenir algú que vetlli per la correcció de les seves comunicacions. 

En el cas de l’Administració general, a qui correspon donar aquest servei de correcció i assessorament lingüístic és al departament governamental de Política Lingüística, que també rep l’encomana de “donar suport a qualsevol altra institució pública per implantar el seu propi servei”.  

Més enllà de les administracions i organismes públics, també tenen l’obligació de garantir la correcció en l’ús de la llengua aquells organismes i empreses que treballen en el camp dels mitjans de comunicació i la publicitat. “Els mitjans de comunicació han d’emprar la llengua oficial tant en la programació com en la publicitat”, articula el Projecte de llei, que també estableix que “quan intervenen en un programa o en una emissió persones que s’expressen en llengües diferents de la catalana, és facultatiu de traduir o subtitular aquestes intervencions, però ha de fer-se per a totes de la mateixa forma”. Així, i malgrat poder-se establir excepcions i tenir programes o seccions en una llengua diferent de la catalana, Andorra Televisió estarà obligada a, o bé subtitular o bé doblar les declaracions d’entrevistats que parlin en altres idiomes. 

Pel que fa a la indústria cultural, la futura llei del català encoratja les administracions públiques a fomentar els acords “per potenciar la producció i la difusió en català de premsa, llibres, productes impresos, productes audiovisuals, multimèdia, informàtics i altres”; “l’exhibició, la venda i el lloguer, en qualsevol mitjà audiovisual, de pel·lícules, curtmetratges i documentals en versió catalana o subtitulada en català, que han de tenir prioritat per damunt de còpies en altres llengües”; i “el teatre, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en la llengua oficial”. En aquesta mateixa línia, es diu que correspon a totes les administracions “promoure la presència de la llengua catalana en l’àmbit digital i afavorir el desenvolupament tecnològic lingüístic mitjançant el foment i el suport material de programes de traducció, de reconeixement vocal o de correcció”.

Debat anual del català
El Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial estableix, en el seu article 31, que “amb l’objectiu d’impulsar l’oficialitat de la llengua catalana com a element conformador de la identitat i la sobirania andorranes”, que cada any el Consell General debati “sobre l’estat de la llengua oficial, la situació sociolingüística, les actuacions dutes a terme en matèria de política lingüística i els reptes per als anys següents”.

Els comuns també hauran de tenir el seu propi debat, o com a mínim els consellers responsables hauran d’informar en Consell de Comú “sobre les mesures i les actuacions impulsades pel Comú” en aplicació de la llei “abans del debat al Consell General”. 

El Govern haurà d’elaborar un mapa sociolingüístic i revisar-lo periòdicament “per adequar la planificació i la política lingüístiques a la realitat i, alhora, per valorar la incidència de les mesures aplicades”. Així mateix, haurà de presentar anualment un informe al Consell General “sobre l’estat de la llengua, els drets lingüístics i la situació sociolingüística andorrana”. En aquest s’hi inclouran les mesures públiques adoptades, informació sobre l’actuació duta a terme pels organismes de coordinació i dades sobre l’aplicació de la legislació lingüística i la garantia dels drets lingüístics. A la vegada, el departament governamental de Política Lingüística també elaborarà una memòria que presentarà davant el Consell General incloent-hi les mesures, les actuacions i els projectes duts a terme, i les dades aportades pels organismes de coordinació.

Flexibilitat a immigració
En la disposició final mitjançant la qual es pretén modificar la Llei qualificada d’immigració per obligar a acreditar uns coneixements de català per poder renovar l’autorització, es dona flexibilitat per poder renovar si s’acredita “per motius justificats” que no s’ha pogut seguir la formació proposada. Ara bé, caldrà fer-la sí o sí abans de la segona renovació.