Un maldecap de rectoria

De l’infern es diu que està ple de bones intencions. Potser és el que volta pels responsables municipals de Peramola, on la idea d’habilitar habitatge social a l’antiga rectoria, cedida pel Bisbat, i amb la voluntat d’atreure al poble famílies amb canalla, se’ls ha convertit en un maldecap. I en un impagat de 3.000 euros en subministrament de llum i gas, uns diners que ha hagut d’assumir l’Ajuntament. Probablement perquè les coses no es van fer bé des d’un inici, en l’anterior mandat. Ara és a la corporació encapçalada per Joan Puig Bellido a qui toca intentar desfer el nus.

El tema de la rectoria reapareixia en l’últim ple. El posava damunt de la taula el regidor de Compromís, Toni Mas, fent-se ressò de les queixes de la família que ocupa un dels habitatges. Se’ls va llogar per un període de cinc anys (renovable mentre hi hagi infants escolaritzats a Peramola), a un preu de 200 euros mensuals. El contracte especifica que els imports dels consums d’energia, així com la taxa d’escombraries, corresponen als ocupants. Aquí es va generar el problema, perquè la caldera de gas i la instal·lació elèctrica donen servei a tot l’edifici, sense que es pugui discriminar el consum que correspon a la família de llogaters. Al bastiment hi ha dos pisos (l’altre en desús) i un garatge (que farien servir altres veïns del poble), mentre que la comunitat no està formalment constituïda, ni la divisió horitzontal feta. Així les coses, es van negar a assumir la despesa total del gas que escalfa tot l’edifici i es va generar un deute que, dèiem, suma 3.000 euros.

Per a Mas, és un problema “lògic, perquè quan l’Ajuntament va posar un domicili a disposició dels ocupants, s’hauria d’haver ocupat que tot estigués correcte”. Però com que no es pot tornar enrere, a l’actual corporació toca endreçar l’embolic, cosa que Puig té coll avall: “Ja vam estar d’acord en instal·lar una caldera i resoldre el problema amb la llum”, amb una instal·lació que els residents consideren que no està en bones condicions, però no creu que el consistori hagi d’assumir la totalitat del deute, sinó que “s’ha d’arribar a un acord del seixanta/quaranta, o cinquanta/cinquanta” per cent de la suma total. Percep, tanmateix, certa “mala predisposició” per la part contrària. En aquest sentit, respon a les protestes de la família de llogaters, que van interpretar una  reunió  de  fa poc amb els responsables consistorials –l’alcalde i la pràctica totalitat de regidors del seu equip– com un parany, per pressionar-los numèricament, cosa que van transmetre a l’oposició i Mas va traslladar al ple. Puig argumenta que no hi va haver cap intenció similar, “però crec que no sols l’alcalde ha d’ocupar-se de tots els afers”.

Pel que fa a la recuperació del deute, l’alcalde adverteix que en cas que no hi hagi millor entesa, la qüestió s’haurà de solucionar per la via judicial.

Puig insisteix que va ser una iniciativa engegada per l’anterior equip que “semblava una cosa positiva, que sumaria al poble”. Per dur-la a terme van aconseguir un acord de cessió per part del Bisbat d’Urgell, que és el propietari del bastiment. Però finalment “ha acabat restant i ha creat molt malestar al poble”.

Compromís demana dimissió a un regidor per conflicte d’interès

Va ser que no, però durant el ple el regidor de l’oposició, Toni Mas (Compromís) demanava la dimissió d’un dels membres de l’equip de govern, Jordi López Bach, per considerar que en la seva gestió i participació en les votacions s’està  produint un conflicte d’interessos. En clara minoria, no tenia cap opció, evidentment, de sortir-se’n i, en declaracions al BonDia, Puig Bellido manifestava “tot el meu suport” al company de files, tot explicant que “és fàcil que en un poble tan petit es repeteixin molts càrrecs i el que fa l’oposició és buscar els tres peus al gat”. En el cas de López Bach, els peus que addueix Mas són els interessos privats del regidor –des de la posició a les juntes de regants–, que l’obligarien a abstenir-se en determinades votacions, considera. Posa com a exemple la seva demanda de desbrossar els camins d’accés al molí draper (documentat cap al 1700 per Josep Espunyes), una construcció que considera patrimonial i de domini públic i que, per tant, hauria de ser més visible. No li van acceptar i Mas critica que hi va haver interessos privats  pel mig –López Bach discutiria la propietat pública del bé– i el regidor s’hauria d’haver abstingut en la votació. 

Tot plegat hauria sorgit a l’hora de tractar la moció presentada per Mas –i rebutjada– de crear una taula de treball per “revertir el presumpte delicte ecològic” que pot suposar la manca de depuradora al municipi. La taula de treball, van argumentar en contra de la proposta, ja és la corporació. Pel que fa a la depuradora, l’alcalde és del parer que, amb la resta de la comarca en iguals condicions, la feina començarà per municipis més grans. "De moment, està molt verd", puntualitzen, mentre el consistori destina 30.000 euros a condicionar el clavegueram, una obra que ha d’estar acabada el 31 de desembre.