Andorra
This article was added by the user Anna. TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

OPINIÓ - Omar el Bachiri: Psicologia tòxica i destructiva

Omar el Bachiri Psicòleg clínic i escriptor

És exercida per gent no competent acadèmicament, han llegit llibres d’autoajuda i vist algun documental sobre psicologia i donen per fet que tenen la capacitat d’exercir com a terapeutes. Simultàniament, també hi ha qui estudia cursos de cap de setmana o d’alguns pocs mesos de durada. Després, la seva manera de treballar és repetir frases optimistes extretes de les xarxes socials o d’articles de premsa. Igualment, ho fan sense tenir en compte ni el nivell cultural, ni les capacitats cognitives dels seus pacients. No distingeixen entre ells, fan servir el mateix discurs per a tots (creences limitants i creences irracionals). 

Són uns xerraires, parlen sense coneixements científics, es basen en la faràndula i en la desesperació del pacient a entendre el seu problema o situació actual. Basen les seves teràpies en el pensament màgic (supersticions, atzar, karma, destí), volen relacionar les coincidències amb el pensament. «Has pensat això i ha succeït allò». Volen fer-te creure que els teus pensaments tenen el poder de fer que les coses succeeixin per si soles (llei del mínim esforç i de l’atracció). En definitiva, que no t’aporten eines mentals perquè puguis canviar la teva manera d’interpretar els esdeveniments. 

Però encara pitjor, fan que et sentis culpable perquè et fan creure que estàs així per la teva culpa, perquè tot depèn de tu. Et repeteixen una i mil vegades que si vols aconseguir alguna cosa, pots fer-ho. Només has de desitjar-ho amb totes les teves forces i ho aconseguiràs. Així de simple, voler es poder!

«Indubtablement que si desitges alguna cosa i intentes aconseguir-ho, pots arribar a fer-ho, però amb determinació, constància i un alt llindar a la frustració». T’estic parlant de l’actitud, la manera d’interpretar la vida i una actitud optimista i valenta es compon exactament d’aquests tres conceptes, són indispensables en qualsevol equació de superació personal. Si no els tens en compte, segurament cauràs en la desesperació, en l’abandó dels objectius i adquirint sentiments d’inferioritat. Amb això vull que entenguis la importància de a qui vas a demanar ajuda per a tractar les teves inquietuds psicològiques. 

La ment humana és molt complexa i es requereixen anys d’estudis i una preparació determinada per a fer entendre al pacient el seu funcionament i com, per què i per a què s’altera el seu estat mental. Així per exemple, una mateixa situació interpretada de manera diferent provoca sentiments igualment diferents. Després, una altra cosa molt important i que aquests xerraires ometen és el sentit de les emocions. Estan per a guiar-nos, si tenim ganes de plorar o estar melancòlics, per què no fer-ho? Per què amagar aquest estat anímic?

És saludable i necessari conèixer el malestar per a així identificar-lo, desglossar-lo i d’aquesta manera poder gaudir de l’alegria. És més, és contraproduent no expressar les denominades emocions negatives, encara que realment no ho són perquè ens beneficien mentalment, desintoxiquen l’organisme de la frustració i la ràbia. És normal enfadar-se o estar trist quan les coses no surten com volem o ens assabentem d’una mala notícia.


Simplement s’ha de ser conscients del seu ús i entendre que són temporals, estan per a expressar el nostre estat emocional d’aquell precís moment. Una vegada superat desapareixen. Per això no es aconsellable reprimir-les, la qüestió és no adquirir l’hàbit de sempre estar tristos. Igualment, formen part de la conducta no verbal i són molt eficients, perquè només amb expressar-les donem a entendre el que estem sentint i el fet de no voler mostrar-lo és font de trastorns mentals, com podria ser l’ansietat. Dit d’una altra forma, les emocions estan per a fer-nos feliços, unes vegades ho faran de manera directa i unes altres de manera indirecta. 

Ens faran plorar i estar melancòlics per a entendre que tenim més motius per a somriure que per a plorar. Quan fem el balanç pèrdues-guanys, ho percebem d’immediat i això s’aconsegueix amb el punt d’enfocament, si es fa en les pèrdues o en els guanys. Com he dit més amunt, es tracta d’entendre el seu funcionament i malauradament, hi ha gent que es deixa manipular o condicionar pels xerraires, s’han cregut les seves paraules i viuen contracorrent. Van en contra del seu propi organisme, no li donen la possibilitat de recuperar-se i passat un temps entren en depressió o en una angoixa interminable. 

Són persones que ho estan passant malament per algun motiu en concret i en comptes de qüestionar-se el sorgiment d’aquestes emocions, per a així buscar una solució plausible i millorar el seu estat anímic de manera natural, prefereixen emmascarar-les amb la felicitat tòxica. Han trobat una forma ràpida de canviar la simptomatologia de les seves emocions, però a ulls dels altres perquè interiorment estan destrossades. 

Aquesta felicitat artificial es compon de conceptes com ara l’alegria, el somriure i l’actitud optimista, però no poden ser expressats de manera natural perquè darrere està la tristesa, la depressió, l’angoixa, la por, la ira, etc. Per tant, veient el ventall de conceptes condicionant la seva expressió, l’ideal és anar treballant cadascun per separat i quan la mitja es torna positiva, la felicitat deixa de ser tòxica i comença a donar els seus fruits. Guiar la conducta cap a actes productius i no nocius. 

En conclusió, la felicitat, es viu i se sent, no es fingeix, és un estat anímic intern, de satisfacció personal i inevitablement es compon de totes les emocions existents. Amb això vull dir, que no hi ha perquè mostrar-la si no es vol ja que és individual i subjectiva. No la interpretem tots de la mateixa manera, allò que per a uns pot ser avorrit i una pèrdua de temps o diners, per a uns altres és totalment el contrari, es entretingut i productiu.